La Torre de l’Espanyol
Informació general
L’agricultura és predominantment de secà, tot i que el regadiu ocupa també una part considerable de les terres agrícoles. L’olivera, conreu hegemònic i tradicional, s’ha mantingut com el més extens, seguit de l’ametller, que ha patit una recessió. Com ha esdevingut en altres pobles de la Ribera d’Ebre, l’augment del regadiu ha propiciat l’increment del conreu d’arbres fruiters, principalment presseguers i cirerers. La vinya, que juntament amb l’olivera havia estat la base de l’economia agrària durant gran part del segle XX, pràcticament ha desaparegut.
Les activitats ramaderes són també força representatives en l’economia de la població. Destaca la cria d’aviram, recuperada després de patir una lleugera regressió durant la dècada de 1980 i la cria de bestiar porcí.
Llocs d’interès
Centre històric de la Torre de l’Espanyol
El centre històric de la Torre de l’Espanyol s’estructura al voltant de l’església parroquial. El formen els carrers Major, Costa, Trullet de l’Era, del Torrent i de Baix. Són carrers de poca amplada, formats per cases entre mitgeres de dues a tres crugies. A nivell general, consten de planta baixa, dos pisos i golfes, i tenen la coberta a dues vessants que fan el desaiguat a la façana. El material de construcció emprat és la tàpia i els sostres estan fets de canyís.
Església parroquial de la Torre de l’Espanyol
Edifici de planta rectangular de tres naus amb absis no marcat en planta. L’interior de l’església presenta una nau central coberta amb una volta de canó amb llunetes dividida per arcs torals, els quals recolzen sobre una cornisa motllurada, que descansa sobre unes pilastres amb capitells corintis. Alhora, les pilastres delimiten les capelles laterals, que s’obren formant arcs de mig punt i estan cobertes amb voltes d’aresta, quedant comunicades entre si. Al presbiteri hi ha un altar senzill de marbre, sobre el qual hi ha la imatge dels sant. Als peus del temple hi ha el cor, que queda suportat per un gran arc rebaixat amb aresta, i està delimitat per una barana sinuosa de fusta. Damunt seu hi ha una rosassa ornamentada amb les mateixes motllures que decoren la volta, els arcs i les cornises. La resta d’obertures del temple són finestres rectangulars amb emmarcaments decorats, a la part superior de la volta. El frontis està definit per una portalada a manera de retaule de dos nivells suportats per columnes. La base de la portalada és feta de carreus escairats, rematats amb una cornisa sobre la que descansen els pilars del primer nivell. Aquests presideixen la porta en forma d’arc de mig punt, amb l’escut esculpit de la Torre de l’Espanyol i la inscripció «AÑO 1787», que custodien dos angelets. El segon nivell de la portalada queda suportat per una cornisa, sobre la qual sobresurten dues cares esculpides des d’on arrenquen dos petits pilars. Al centre hi ha una gran fornícula amb la figura de Sant Jaume.
La façana principal queda coronada amb un capcer de perfil mixtilini. Entre la portalada i el coronament hi ha dos òculs, el que forma la rosassa i el superior, de menors dimensions. El campanar està parcialment incorporat al mur de migdia, essent de planta quadrangular a la base i octogonal a la part superior. Aquesta part queda oberta amb pòrtics d’arc de mig punt amb un rellotge intercalat. L’acabat exterior de la construcció és arrebossat amb morter de calç i els angles estan definits per carreus escairats.
Festes i tradicions
La festa major se celebra per Sant Jaume (25 de juliol) i es fa festa, també, per Sant Antoni Abat (17 de gener). Té tradició a la vila l’aplec de la sardana, que s’escau el segon diumenge de maig.