La Vilella Baixa
Informació general
Actualment, poc més d’un terç del terme és ocupat per l’erm (garriga i pins). A les terres de conreu hi ha un predomini de la vinya, seguida de l’olivera i l’ametller. També hi funcionen alguns cellers privats. A més, el poble ha anat adquirint una funció de segona residència i estiueig.
El poble es comunica mitjançant una carretera amb Cabassers i la Vilella Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de Tarragona a Gandesa.
Llocs d’interès
Sant Joan Baptista de la Vilella Baixa
Edifici de tres naus, la central més alta que les laterals. El creuer no està marcat en alçat, i està cobert amb una cúpula a la intersecció. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes i les laterals, amb volta de creueria. Destaca el fris que recorre tota la nau central, just on arrenca la volta. El presbiteri està sobrealçat i tancat per un absis de tres costats.
L’interior està enguixat i conté dos altars, un de dedicat a la Mare de Déu, datat el 1857 i un altre de data imprecisa dedicat a la Dolorosa.
L’única decoració és la porta de pedra, d’arc de mig punt i decorada amb dues pilastres i volutes exteriors. A sobre de l’arc hi ha una petita fornícula que guarda la imatge de Sant Joan Baptista. La construcció és de paredat amb carreus de pedra grans i ben escairats als angles. Al costat esquerre dels peus hi ha una torre campanar feta de maó.
Carrer que no passa
Carrer irregular, tortuós que surt del carrer major i desemboca amb un cul de sac. El carrer, com el seu nom indica, s’acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. La zona principal és la constituïda per un porxo força ample, constituït per tres arcades gòtiques, la primera molt típica i les altres dues, més rebaixades i malmeses. Entre la segona i la tercera, a un dels costats hi ha un pany de paret fet de carreus. Cal destacar entre les cases de primer pis i golfes, fetes de pedra, les número 2 i 9, amb les portalades de pedra ben conservades, possiblement medievals. Hi ha altres habitatges que han estat modificats, però sense alterar massa el conjunt. És un exemple de via destinada únicament a comunicar les cases que estaven aplegades amb finalitat defensiva, de la mateixa manera que passa en altres indrets del Priorat. Inicialment podria haver tingut una porta i alguna construcció fortificada, com una torre. El carrer que no passa encara fou utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, es tancava el seu portal d’accés.
Festes i tradicions
La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, Santa Quitèria, i el 25 de juliol, per Sant Jaume.