Les Masies de Voltregà
El municipi de les Masies de Voltregà es troba a la Plana de Vic a la dreta del Ter, que forma el límit natural del sector més oriental del terme. En concret, el seu terme limita a l’Est amb Torelló i Manlleu, al Sud amb Gurb, al Sud-oest amb Santa Cecília de Voltregà, a l’oest amb Sant Martí de Sobremunt i al Nord-oest amb Orís. Envoltat per les terres del terme municipal de les Masies de Voltregà es troba el petit municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.
Un terme, diversos nuclis
El terme comprèn diversos nuclis, la Gleva, Vinyoles, Poble-sec i el Despujol que són on es concentra la majoria de la població i d’altres menys poblats són Borrissola, Can Bondia, Conanglell, el Pou, Gallifa, Quintanes i Sant Miquel d’Ordeig; a més comprèn la Colònia Lacambra, situada al Nord-est del terme. En total, té una població de 3188 habitants (dades de juny de 2012), i una extensió de 22,31 km² .
Cal destacar que la carretera C-17z de Barcelona a Ripoll, segueix el curs dret del Ter i serveix per a unir els nuclis de població que formen el municipi, com la Gleva, el Poble-sec o Vinyoles, i en surten les carreteres o camins veïnals cap als barris secundaris Carrer dels Rampins, Gallifa, la Farga Lacambra, Sant Miquel d’Ordeig, el carrer de Sant Isidre i Conanglell.
El municipi de les Masies de Voltregà va constituir-se com a municipi després de segregar-se de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà que fou durant molts segles cap de la demarcació constituïda pels municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt. Abans de la segregació definitiva i durant cinc anys, va estar a la provisionalitat, i d’una manera estable s’arribà a consolidar el 1801, tot i que entre 1863-65 sofrí fortes pressions de part de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà per tal de formar un municipi conjunt. El terme de les Masies de Voltregà fou conegut tot al llarg del segle XIX com les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà i el 1937 prengué el nom de Glevinyol de Ter.
Llocs d’interès
Un dels símbols del municipi és el santuari de la Gleva. La tradició popular ens parla que una pastoreta del mas Codines va trobar la imatge de la Verge, mentre pastorava bestiar al puig del Terrer i va veure com un dels bous començava a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure´s. Allà van trobar dins d´un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva de tapas que li servia de sostre. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li va donar el nom.
Però cal destacar també Sant Miquel d´Ordeig, les primeres notícies del qual es remunten a l’any 975. En un manuscrit, hi apareix esmentat com a «Villa Ordege». Però la majoria de referències que en tenim, daten de l´època feudal.
L´any 1104 el bisbe Arnau la va consagrar com l’església de San Michaelis d´Ordeig. El 1618 s´hi varen realitzar importants obres; s´hi va fer un campanar de cadireta i es va canviar la porta de costat.
L´any 1654, els saqueigs de les tropes franceses provocaren una destrucció quasi be total del temple i el seu arxiu. A partir de la seva reconstrucció i per raons de seguretat, Sant Miquel l´Ordeig va perdre la parroquialitat en favor de Vinyoles i passà de dependre de Sant Esteve.
Per últim visitarem Sant Esteve de Vinyoles. L’any 1106 sembla ser la data probable de la consagració de l’església romànica de Sant Esteve.
El temple primitiu va ésser substituït per un altre de més sòlid que encara es conserva en la seva estructura principal. El seu cimbori era allargat i és probable que sobre ell s´aixequés l’antic campanar del qual es desconeix la causa de destrucció.