L’Esquirol
Informació general
L’Esquirol és el nucli més poblat de tot el municipi, està situat a una alçada de 693 m. El poble es va formar al S. XV al llarg del camí ral de Vic a Olot. El nucli inicial va ser a l’entorn de l’hostal de l’Esquirol (actualment “mas el Perai”) molt freqüentat pels traginers que feien el camí. El nom de Santa Maria de Corcó data del 1743, quan es va traslladar al poble la parròquia de Corcó. És aleshores quan el municipi passa a anomenar-se Santa Maria de Corcó, fins el 28 de maig de 2014, moment en que el Departament de Governació i Relacions Institucionals admet el canvi de nom del municipi, promogut per un procés de participació ciutadana, passant-se a anomenar, aquest, l’Esquirol.
Al segle XVIII tenia una forta empenta la indústria menestral dels paraires i teixidors, però a mitjans de segle XIX, a causa de la industrialització de la comarca, els paraires quedaren sense feina; malgrat això la tradició del tèxtil sobreviu fins a finals del segle XX.
Encara que en els últims anys hi ha hagut una modernització de les construccions és molt interessant veure com encara queden moltes cases amb llindes de pedra i inscripcions llatines del segle XVIII.
Llocs d’interès
L’església parroquial va ser construïda entre el 1721 i 1743, el 1936 va ser destruïda juntament amb els seus retaules, i es va tornar a bastir a partir del 1940, amb un projecte de l’arquitecte Josep Ma. Pericas, deixeble vigatà d’en Gaudí.
Com a elements a visitar tenim la riera de les Gorgues, que forma espectaculars gorgs, meandres i salts. També alguna de les nombroses pairalies que envolten la zona, no podem pas oblidar els ponts de l’època medieval que travessen les seves rieres i rierols.
Festes i tradicions
La festa major de Santa Maria de Corcó se celebra el 15 d’agost, en honor a la Mare de Déu. Entre els actes d’aquesta festa destaca elJo te l’encendré el darrer dia de la festa major. Durant aquest popular acte, les dones del poble sostenen una espelma a la mà tot cantant aquesta popular cançó amb la intenció de cremar les cues de paper que els homes del poble han fabricat i s’han penjat posteriorment. El recorregut acaba a la plaça del poble on es fa un correfoc.