LLANÇÀ
Llançà es troba situat a la Costa Brava Nord i destaca per estar ben comunicat per carretera, sobretot amb la proximitat de la sortida 4 (Figueres) de l’AP7, i també per tenir una estació de tren que connecta amb la línia de Portbou a Barcelona la qual enllaça a Figueres amb la nova línia del Tren de Gran Velocitat que uneix Catalunya amb França.
Val a dir que Llançà és un dels pocs municipis de la Costa Brava que disposa de servei de ferrocarril, cosa que ha facilitat l’arribada al poble de nombrosos turistes sobretot durant l’època estival.
Un paradís de platges
La tranquil·litat que ofereix Llançà queda palesa en els 7 km d’extensió del seu litoral. Petites i acollidores cales on es pot gaudir del seu paisatge i de la qualitat de les seves aigües. Val a dir que les dues platges principals del municipi, la del Port i la de Grifeu, estan qualificades amb la bandera blava per la Unió Europea.
Per tant, trobem la perfecta combinació paisatgística entre mar i muntanya amb les màximes condicions de qualitat en el seu estat i preservació. Us recomanem especialment una passejada amb la família per aquestes platges de tanta qualitat i que tants turistes reben durant l’estiu.
Passejada per la història
Prop d’on s’aixeca avui la vila de Llançà, s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 a.C., propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i els seus normands, l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà per por de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a l’interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada.
En els pergamins del segle X de Sant Pere de Rodes, s’anomena sovint el nom de Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda el vell nom de Deciana, del qual es creu que va derivar l’actual Llançà.
A la primavera de 1344, Ramon Berenguer, segon comte d’Empúries de la segona dinastia, es va revoltar contra el rei d’Aragó, Pere IV. El comte va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que defensaven el monarca. Inesperadament, Pere IV es va presentar a Figueres i va processar el comte d’Empúries, atorgant-li finalment el perdó gràcies als precs familiars. El 1659, data de la Pau del Pirineus, els francesos reclamen Llançà, i pretenen posar la frontera en el cap de Creus, però després es va acordar passar-la al cap de Cervera.
Què cal visitar?
En primer lloc us convidem a visitar el port de Llançà, punt de sortida de els barques dels pescadors i una passejada recomanada si enganxeu un dia de solet ideal per anar al municipi amb la família. També resulta interessant visitar les restes de l’antiga casa fortificada, situada fora de l’antic recinte emmurallat del segle XVII. Llançà, al S.XVII, fou una vila emmurallada amb diverses torres de defensa, es trobaven distribuïdes estratègicament pel voltant del petit núcli urbà. Amb el pas del temps i el creixement de la població es va començar a edificar fora murs, i les torres de vigilància es van anar desplaçant cap a l’exterior de l’antic recinte emmurallat, convertint-se, en alguns casos, en cases fortificades.
Per la seva banda, l’antic Castell-Palau de l’Abat, s’utilitzava com a residència dels senyors de Sant Pere de Rodes, i com a lloc on s’administrava justícia. Era un dels elements arquitectònics més emblemàtics i importants de la Vila emmurallada.
A inicis del segle XVII, les seves dimensions van quedar reduïdes per la construcció de l’església de Sant Vicenç. L’ubicació de l’església va causar la divisió del que fins aleshores es coneixia com a gran “Castell-Palau de l’Abat”. Les restes encara avui presents són els merlets, les voltes de canó de la presó i de la cavallerissa, i el pou excavat a la roca del pati central. Fins i tot, encara podem trobar l’escut de Sant Pere de Rodes segellat a la part superior de la porta d’entrada, amb la data de 1677.
Una altra de les protagonistes al municipi és l’església de Sant Vicenç va ésser construïda entre els anys 1690 i 1730, rebent la benedicció solemne exactament els dies 7 i 8 de gener de 1730.
Les bones collites de vi i oli, i el menyspreu creixent envers l’art romànic que hi havia a l’època, van ser un dels factors que van causar l’enderrocament de l’antic temple llançanenc, l’església romànica (situada al costat de l’actual Torre Romànica).
L’actual església va ser aixecada en el lloc que ocupava, en bona part, l’antic Castell Palau de l’Abat. Gairebé dos cents anys després de la seva construcció, entre els anys 1912-1915, va ser construïda la nova part de l’església, el campanar.
Acabarem a la Torre Romànica, que és l’únic element arquitectònic que es preserva de l’antiga església de Sant Vicenç, adossada a la mateixa Torre. Després de la construcció de la nova església (S.XVII), la Torre va mantenir-se en peus a la espera de ser utilitzada per la construcció d’un nou campanar per a la nova parròquia.
Aquest fet no va arribar a produïr-se fins a principis del segle XX. Fins llavors, la Torre Romànica tenir funcions de campanar de la vila llançanenca, convertint-se, amb el pas del temps, en un signe d’identitat del municipi.