LLERS
El municipi de Llers pertany a la comarca de l’Alt Empordà, limitant al nord amb Pont de Molins, a l’est amb Figueres, al sud amb Avinyonet de Puigventós i a l’oest amb Cistella i Boadella d’Emp0rdà. Té agregats els nuclis de El Poblenou, Els Hostalets i La Vall.
A la part alta de la vila de Llers trobem les restes de l’anomenat castell de Llers. Està format per una torre mestra, cilíndriaca, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial. El parament de les seves parets evidencia una construcció altmedieval. S’han trobat evidències documentals que l’any 1276 el vescomte Rocabertí ja feia obres de restauració en el castell. De rellevància històrica és la resistència, ressenyada per Desclot a la seva Crònica, que des del castell de Llers es va oferir davant les tropes de Felip III l’Ardit durant la Croada contra Catalunya, el 1285. I fou en la nostra fortalesa on un cardenal, llegat del papa, va coronar Carles de Valois rei de Catalunya – Aragó.
Més tard, una vegada recuperat el castell, segons explica Gregori Pallisser, el rei Pere el Gran es va fer també investir en el mateix lloc. El castell de Llers va patir destrosses durant les guerres dels segles XVII i XVIII, i tingué un paper destacat com a fortificació durant la primera guerra carlina. Les restes actuals del castell, obertes al públic, es troben en mig de cases, algunes de les quals encara habitades.
Les restes del castell d’Hortal, anomenat també Ordal en documents antics, es troben a poc més d’un quilòmetre a ponent de la vila de Llers, prop del mas de l’Estela, al cim d’un petit planell. A pocs metres del castell hi ha una font on neix un torrent – el barranc de l’Hortal – formant una minsa vall. Cal destacar que antigament era una fortalesa de planta rectangular molt simple, adaptada a les irregularitats del terreny, amb una torre de planta circular envoltada per un recinte emmurallat.
Les restes que es poden visitar en l’actualitat daten dels segles XIII-XIV, malgrat hi ha notícies del castell d’Hortal que es remunten fins l’an 1099, quan Dalmau Berenguer de Quermançó va lliurar la fortalesa al comt Bernat II de Besalú.
Altres monuments d’interès
En primer lloc us convidem a descobrir l’església de Sant Quirze d’Olmells, una esglesia preromànica de segle IX, actualment restaurada, però sense culte, situada al bell mig del bosc, a uns tres quilòmetres al sud-oest de la vila de Llers, entre el mas Molar i el mas Oliveres. La trobada de fragments ceràmics demostra que a l’indret d’Olmells hi van haver nuclis de població preromans i romans.
Sant Quirze d’Olmells és una església d’una u amb absis de panta trapezial. L’entrada del santuari es caracteritza per un arc triomfal, de mig punt, de poca llum, i de carcanyols i estreps molt acusats. De la construcció romànica es mantenen dempeus els murs laterals de la nau i la capçalera, que conserva la volta original. L’església de Sant Quirze fou descrita i donada a conèixer com a monument altmedieval l’any 1971.
Un altre dels símbols històrics de la via és la denominada Porta Dovellada, amb un baix relleu que es pot veure en el Centre Social de Llersenc, que antigament era el casal del poble.
Després encara podreu visitar la Cova de l’Avenc de la Calma. La boca de l’avenc de la Calma està situada a l’alçada de la carretera comarcal que va de Figueres a Albanyà, en la muntanyeta de les Terres Blanques. A la cova, formada per diverses galeries i xemeneies es poden veure formacions litogèniques i un bloc de calcita prismàtica de regulars dimensions.