MANLLEU
Manlleu, la capital del Ter, és una ciutat situada a la part central de la comarca d’Osona. A poca distància de Barcelona i Girona, aquesta ciutat mil·lenària amb identitat pròpia i amb un passat industrial destacat ofereix a qui la visiti la seva història i la seva actualitat viva i dinàmica. El riu Ter ha definit els límits de la ciutat i forma part dels seus paisatges i del seu desenvolupament urbà. El passat, present i futur de Manlleu manté una relació directa amb el riu Ter, riu que ha estat i és testimoni dels avenços i canvis tecnològics i socials del municipi.
L’aigua i la força del Ter han passat de ser simple font d’energia a ser motor de vida i impulsor del canvi social que s’ha viscut a les vores del riu, on la vida quotidiana avança enmig d’antigues fàbriques urbanes i de riu, canals i turbines que s’ubiquen encara al llarg d’aquesta emblemàtica façana fluvial de 4 km: entre elles, la Colònia Rusiñol amb el Cau Faluga, l’antiga residència de tendències modernistes de la família Rusiñol o l’antiga fàbrica de riu de Can Sanglas, avui convertida en el Museu del Ter.
És aquest passat industrial el fet més característic de la identitat pròpia de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes, fet que queda palès si recorrem l’actual Passeig del Ter, el centre d’oci i de lleure a cel obert més viu de Manlleu.
El Museu del Ter
E
l Museu Industrial del Ter és una institució cultural que persegueix la conservació, la transmissió i l’ús de l’herència històrica de Manlleu i de la conca del Ter. L’Ajuntament de Manlleu, Caixa Manlleu i el MIT, mitjançant un conveni de col·laboració, volem estimular la consciència social i ecològica i afavorir la participació ciutadana. Aquest itinerari que us presentem és un exemple d’aquest objectiu.
L’itinerari ens permetrà recórrer el riu Ter des del MIT fins al meandre de l’Esquerda. Podrem contemplar indrets de gran bellesa paisatgística, vegetació de ribera i fauna característica i, sobretot, ens podrem aturar als llocs adients per descobrir els ginys hidràulics i les fàbriques tèxtils de riu característics del Ter mitjà. La principal activitat geològica del Ter, quan travessa la plana de Vic, és el transport i la sedimentació de materials (còdols, graves i sorres), més que no pas una acció erosiva. L’amplada del llit del riu i els meandres, com els de la Devesa i el Gelabert, són característics d’aquests sectors més planers dels cursos fluvials.
Canal Industrial
Són gairebé 2 km de recorregut i 2 km plens d’història, el Canal Industrial de Manlleu data de l’any 1848 i es va construir aprofitant l’existència de l’antiga sèquia del Molí de Dalt. L’aprofitament del canal de Manlleu, que neix a la resclosa de la Teula, va arribar a alimentar un molí fariner i set fàbriques cotoneres al llarg del seu recorregut.
Cal destacar també el carrer del Pont, que neix del camí cap a Vic i antigament s’anomenava carrer del Prior. Va ser durant el s. XVII quan va començar a formar-se, arran del creixement de Manlleu fora de les muralles i l’expansió del Baix Vila.
Carrer Sant Domènech
Conegut també com el carrer del fabricants, neix el s. XVII i enllaça dos dels carrers lineals del Baix Vila, el carrer del Pont i el Call del Ter, avui Enric Delaris. Va ser a principis del s.XX que va esdevenir el punt de residència de diversos fabricants i propietaris de Manlleu, algunes de les seves cases encara avui presideixen majestuosament aquest carrer.
Colònia Rusiñol
A mig camí entre la colònia i la fàbrica urbana, Can Remisa comptava amb habitatges, una capella, l’economat, una fonda i una petita escola. La família Rusiñol al llarg de la dècada de 1880 va ampliar la colònia construint un imponent casal batejat per Santiago Rusiñol, com el Cau Faluga, una veritable joia del modernisme industrial avui convertida en restaurant, el Restaurant Cau Faluga.
Encara avui el conjunt emmurallat, entre el riu i camps de conreu, sembla respirar un àmbit propi, i continua presidit per la xemeneia, una talaia cilíndrica que supera els 40 metres d’alçada i l’imponent casal dels amos, edifici que ens mostra trets eclèctics, a cavall entre l’arquitectura romàntica i la modernista.
Hospital Sant Jaume
La primera referència escrita de l’existència d’un hospital a Manlleu on es tenia cura dels malalts i desvalguts de la població, data del 1503, però se sap que és l’any 1881 quan té lloc la fundació d’un hospital en el sentit modern del terme, gràcies a la iniciativa del Canonge Jaume Dachs amb la cooperació de Trinitat Fontcuberta.
L’edifici es va construir al carrer Sant Domènec, a la cruïlla d’aquest carrer amb el Bisbe Morgades. L’any 1913 es va inaugurar l’hospital, un edifici d’estil modernista, en l’indret denominat el Puig, lloc on encara ara està ubicat.
El 23 de setembre de 2006, s’inaugura el nou hospital dotat de 60 habitacions dobles encara que moltes d’elles s’utilitzen individualment i ampliació de la Residència fins a 105 places. Les noves instal·lacions, estan totalment adequades als nous temps, disposen de gairebé 10.000 metres quadrats d’edificació i d’instal·lacions tècniques adients, destinats al servei de Manlleu i de la Comarca.