Mollet del Vallès
Mollet del Vallès, centre comercial i històric
Ens desplacem fins a la comarca del Vallès Oriental per parlar d’un dels seus centres comercials i que compta amb una llarga història. I és que Mollet del Vallès us permet visitar molts edificis històrics i descobrir també la natura de primera mà.
Què no cal perdre’s
En primer lloc l’antiga casa de la vila. I és que al voltant de la plaça Prat de la Riba hi ha dos edificishistòrics amb finestres esculpides com l’antiga casa de la vila i que des de 2003 es la seu del Síndic Personer.
Per la seva banda, l’edifici de Can Gomà albergà el celler i les caves subterrànies del xampany Gomà. Ara, remodelat, acull el Teatre Municipal i l’Escola Municipal de Música i és seu de diverses entitats.
Una altra de les visites obligades és la del Casal Cultural, un edifici que va acollir el primer casal d’avis i la primera biblioteca de la ciutat. Destaca, a la façana, un baix relleu de pedra artificial representant la deessa de la intel•ligència, obra de Ramon Sabi i Serra, entre d’altres.
El Menhir, un símbol
L’abril del 2009, mentre es feien obres al parc de les Pruneres, al centre de la ciutat, es va descobrir un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat. Els dies posteriors es va fer allà mateix una intervenció arqueològica per saber si hi havia altres materials enterrats, però no es va trobar res més de la mateixa època.
La composició geològica del Menhir és d’arcosa, una roca sedimentària formada a partir de l’erosió de roques granítiques, d’unes característiques que no es troben a Mollet ni a l’entorn més immediat. Les seves mides són: 4,90 m de llargada, 68 cm d’amplada i 110 cm de fondària. El pes és de prop de sis tones.
En un costat hi té uns gravats curvilinis i rectilinis que formen motius de serp, de cornamenta i d’escuts, com el de Montmeló. En el costat oposat hi ha un rostre humà en baix relleu. Aquest tipus de menhir pot ser considerat com a estàtua-menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es coneixia per les troballes fetes a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental), l’any 2004 però del qual no es va conservar el rostre i el megàlit de la cista de Reguers de Seró, a Artesa de Segre (la Noguera), descobert el 2007.
Els Gallecs
Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat a quinze quilòmetres al nord de Barcelona, que conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. La principal activitat de l’espai és l’agrícola, àmbit en el que s’està portant a terme la conversió a l’agricultura ecològica. És també, l’espai lliure referent, cultural i de lleure de les poblacions veïnes, i esdevé un pulmó verd al servei de la Regió Metropolitana de Barcelona i d’un entorn intensament urbanitzat de més de 150.000 habitants.
En aquest context, el model d’espai agrari per a Gallecs, es basa en una gestió més sostenible del territori, en termes mediambientals i econòmics, amb la voluntat de crear sinèrgies amb les terres de l’entorn, així com fer compatible el desenvolupament de les activitats culturals i del lleure amb l’activitat agrària. Només amb la gestió racional de l’activitat agrícola es podrà aconseguir la finalitat principal que és la preservació dels valors tan naturals com culturals d’aquest territori.