MONISTROL DE MONTSERRAT
El municipi de Monistrol de Montserrat és situat al punt geogràfic més envejable del Principat, sota mateix de Montserrat i formant part de la muntanya. Monistrol és l’últim poble de la comarca del Bages, a 15 km. de la capital de comarca, Manresa. Les primeres notícies del municipi es remunten a l’any 888 quan el comte Guifré el Pilós fa una donació al monestir de Ripoll que inclou algunes esglésies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monasteriolum (Monistrol), però, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília.
El segle XIV es crea la vila de Monistrol a l’entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s’inicià la construcció del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L’acabament de les obres coincideix amb l’arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se’n surt al segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d’aquest període. Al segle XVII, Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.
Durant el segle XVIII, Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al desenvolupament agrícola, urbanístic i industrial de la vila. L’any 1787 s’arriba a la xifra de 1.341 habitants. La industrialització del segle XIX arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població que se situa en 2.332 habitants a finals de segle. L’increment de l’activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dóna una nova empenta a la vila que arriba als 3.497 habitants l’any 1935. Aviat, però, els estralls de la guerra fa abaixar el nombre d’habitants fins a 2.299 l’any 1950. La represa de l’activitat industrial, l’arribada a finals dels cinquanta d’una onada immigratòria procedent del sud d’Espanya, la instal·lació de noves indústries i les necessitats sorgides a l’entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d’activitat, que obre bones perspectives de cara al futur més immediat.
Visites recomenades
En primer lloc cal parlar de l’aqüeducte de cal Pla. Les primeres notícies del municipi es remunten a l’any 888 quan el comte Guifré el Pilós fa una donació al monestir de Ripoll que inclou algunes esglésies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monasteriolum (Monistrol), però, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília.
El segle XIV es crea la vila de Monistrol a l’entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s’inicià la construcció del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L’acabament de les obres coincideix amb l’arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se’n surt al segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d’aquest període. Al segle XVII, Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.
Durant el segle XVIII, Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al desenvolupament agrícola, urbanístic i industrial de la vila. L’any 1787 s’arriba a la xifra de 1.341 habitants. La industrialització del segle XIX arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població que se situa en 2.332 habitants a finals de segle. L’increment de l’activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dóna una nova empenta a la vila que arriba als 3.497 habitants l’any 1935. Aviat, però, els estralls de la guerra fa abaixar el nombre d’habitants fins a 2.299 l’any 1950. La represa de l’activitat industrial, l’arribada a finals dels cinquanta d’una onada immigratòria procedent del sud d’Espanya, la instal·lació de noves indústries i les necessitats sorgides a l’entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d’activitat, que obre bones perspectives de cara al futur més immediat.
Dos símbols
Un altre dels símbols històrics del municipi és el pont gòtic sobre el riu, començat a aixecar l’any 1317 per voluntat del Prior de Montserrat Bernat Escarrer, uneix les dues bandes del poble i és la construcció de les seves característiques més gran de tota la conca del Llobregat.
Tampoc podem deixar de parlar de la Bestorre. Torre medieval de defensa i senyals que presideix la vila i havia format part d’una xarxa de torres de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de Successió, l’abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin forts. L’estat actual de la Bestorre, un colós repenjat sobre el mur, és la conseqüència d’aquesta voladura.