Montbrió del Camp

Montbrió_del-Camp
escut_Montbrió_del-Camp


Montbrió del Camp


Informació general

El nucli urbà de la vila de Montbrió del Camp, situat a 132 m d’altitud, és al mig de la plana. La vila té forma de V, travessada pel barranc del Torrent, amb carrers llargs, estrets i paral·lels.

Travessen el terme de Montbrió, nombroses carreteres locals que comuniquen la vila amb Reus i Riudoms, amb Mont-roig, amb Cambrils i amb Botarell i Riudecanyes.


Llocs d’interès

Centre històric de Montbrió del Camp
Centre-històricEl nucli més antic del poble és a la Closa, a l’entrada de la qual el carrer passa sota una torre medieval incorporada a l’Ajuntament. La vila va estar emmurallada el segle XIV, agafant després un perímetre més ampli. La mateixa torre de l’església, elevada alguns pisos més com a campanar, és una de les muralles. Fou repoblada a la segona meitat del segle XII per Guillem de Jorba i pertanyé a la Comuna del Camp de Tarragona. Formà part del terme de Cambrils i el 1449 esdevingué, igualment com aquesta vila, carrer de Barcelona. El 1622 rebé el títol de vila i s’independitzà de Cambrils.
A la plaça de la Vila són de destacar l’edifici de l’Ajuntament, de cap al 1600; la casa de Bargalló (segle XVII); la casa de Blai o cal Blay (segle XVIII); Cal Recó (segle XVII); l’antic palau dels marquesos de l’Olivar, avui col·legi de les Monges Carmelites, i la casa del Pelegrí, del segle XIX, amb mobiliari interessant i lloc d’exposicions.
Al carrer de la Riera, número 18, hi ha la casa de Figueres i Cal Reverter, ambdues d’estil modernista. Al carrer Major s’hi troba la casa de Flarès, del 1797, i la casa de Salas, del segle XVIII. Al carrer del Rec número 29 hi ha Cal Apotecari i al número 6 Cal Vidal, ambdues del segle XVIII. Al carrer Nou número 44 cal destacar Cal Figuerola, edifici d’estil modernista. Aquest edifici es va construir a partir d’uns edificis de finals del segle passat, com és l’Hort de Figuerola, fet entre 1843 i 1943.


Festes i tradicions

La vila celebra la seva festa major, en honor de sant Pere, al juny, i la festa major d’hivern, dedicada a sant Antoni Abat, pel gener. També hi ha celebracions per Carnestoltes, festivitat en ocasió de la qual tradicionalment s’havia fet una representació que figurava el testament, la mort i l’enterrament d’un gat per part de les rates. Actualment, es dansa el ball de casats. Per cap d’any, la quitxalla passa a felicitar els padrins a casa seva i rep l’obsequi dels “guilandos”, que consisteix a posar diverses menes de llepolies en uns cistellets.