La Panadella (Montmaneu)
Poques àrees de servei són tant conegudes com La Panadella, una aturada molt popular entre els conductors que temps enrere fessin qualsevol desplaçament que passés entre Cervera i Igualada. Es tracta d’un nucli de població a 710 metres sobre el nivell del mar, dins del municipi de Montmaneu, situat a l’Anoia, a la província de Barcelona. De fet, amb una quarantena d’habitants, La Panadella té una tercera part de la població de Montmaneu, que en suma 153 d’acord amb dades del 2017.
El terme municipal de Montmaneu, de 13’62 km2, és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra.
Limita a l’E amb Argençola (Anoia), al S amb Montfar, enclavat del terme de Sant Antolí i Vilanova i Talavera, a l’W amb el municipi de Sant Antolí i Vilanova i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra. Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre.
Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara, entre Pallerols i Montfar; les aigües del sector oriental vessen vers la capçalera de l’Anoia, entre les quals les procedents de la font de la Mussa. La superfície forestal és ocupada per boscos de pins, roures i carrasques. El municipi comprèn el poble de Montmaneu, cap de municipi, el raval caseria de la Panadella i l’antic priorat de Sant Jordi de Riquer.
Travessa el terme en direcció E-W l’antiga carretera N-II de Madrid a França per la Jonquera, la qual salva el port de la Panadella, i l’actual autovia A-2, finalitzada el 2004. En direcció NS, travessa el municipi la carretera local de Santa Coloma de Queralt a Sant Guim de Freixenet, la qual uneix els dos nuclis de població del terme.
Al S de nucli de la Panadella hi ha un ramal que l’uneix amb el nucli de Carbasí, al terme d’Argençola.
Què veure a La Panadella i Montmaneu
Estació Meteorològica de la Panadella
Situada a una altitud de 785 metres, l’estació meteorològica està en funcionament des del dia 18 de desembre de 2008, i mesura les variables meteorològiques següents: temperatura, humitat relativa de l’aire, velocitat i direcció del vent, pressió atmosfèrica, irradiància solar global i precipitació, cada 30 minuts.
Tots aquests valors es transmeten via mòbil a l’ordinador central de l’SMC i posteriorment es poden consultar a l’apartat de Temps actual i Consulta de dades del web www.meteo.cat per comarca i municipi.
Església parroquial de Santa Maria
L’església situat al carrer major, d’una única nau amb dos altars laterals, és un edifici de construcció bàsicament renaixentista però que conserva testimonis gòtics com el campanar i les gàrgoles, així com restes de decoració llombarda pròpia del seu origen romànic. A l’interior es conserva una creu processional de finals del gòtic. Els arcs i les voltes són apuntats, algunes finestres han estat tapiades i a la façana es conserva un rossetó. L’edifici fou restaurat els segles XIX i XX.
Aquest temple apareix documentat des de l’any 1065, quan Alemany Onofred, castlà del castell d’Òdena amb importants propietats en aquesta zona, deixa una copa de plata per fer un calze per aquesta església. A partir de l’any 1154 és parròquia, funcions que anteriorment a aquesta data exercia l’església del castell de Montmaneu, edifici dedicat a l’advocació de Sant Miquel i que avui es troba totalment desaparegut, a l’igual que el recinte fortificat que fou molt malmès el 1462 després que, en el transcurs de la guerra civil, les forces reialistes se n’apoderessin i comencessin a enderrocar-lo.
Safareig
Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.
Àntic safareig públic. Actualment restaurat, els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona, ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.
Font de la Josepa
Just a l’alçada del Santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge hi ha el camí del Clot de l’Hort que ens porta directament a la font.A l’actualitat presenta un aspecte una mica deteriorat ja que les construccions realitzades: la font, taules, coberta i uns bancs estan força abandonats.La font té un origen antic, però actualment hi ha una construcció de l’any 1960, realitzada per la família Jané, tal i com indica el nom inscrit a la font: Josefa Tous i Jané 1960.
Fires i festes de La Panadella i Montmaneu
Festa Major
Una festa que és la culminació d’un seguit d’activitats que durant el mes d’agost s’han dut a terme a Montmaneu. Una festa pensada, més que mai per potenciar la convivència i el bon veïnatge que ha de fer que l’essència de la Festa Major perduri tot l’any pels carrers de Montmaneu impregnant-lo d’aquell valor de poble autèntic que té.Se celebra el primer diumenge de setembre.
Festa de la Caldera
Per Carnestoltes un dels costums més arrelats són els grans àpats col·lectius, oferts en alguns llocs als pobres, i en d’altres que pren part tota la població, que és possiblement el seu origen correcte. Tothom participa en l’obtenció dels ingredients, que passen a ser comuns i tothom hi té dret. Aquest tipus d’àpats tenen el seu origen en cerimònies sagramentals col·lectives anteriors a la cultura romana, sentit que encara mantenim en els grans banquets que efectuem en grans moments de la nostra vida.l repartiment de la caldera , una mena d’escudella, és una tradició que es conserva a la població de Montmaneu.
Tradicionalment es realitzava el dimarts de carnaval, malgrat en l’actualitat té lloc el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d’escudella. Es també tradicional concursar en un típic joc de bitlles mentre les calderes amb la botifarra, trossos de cansalada, arròs, fideus i d’altres condiments s’acaben de coure.Se celebra el diumenge abans del dimecres de cendra.Durant la festa hi ha diferentes activitats infantils i teatrals, concurs, etc. i com no, l’esperat repartiment d’escudella i nomenament del Calder d’Honor.