OLESA DE BONESVALLS
A la comarca de l’Alt Penedès hi trobem el municipi d’Olesa de Bonesvalls, que limita amb el Garraf i el Baix Llobregat. Us agradarà saber que es troba situat enmig del Massís del Garraf, entre el puig Bernat (606 metres) i el Montau (653 metres). Continuant amb la seva situació, el terme és drenat per la riera d’Oleseta i per la de Begues, que s’uneixen a l’Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània.
Molta història per descobrir
El poble es va començar a formar al segle X a ponent del castell de termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l´Ordal. Una d´aquestes cases rebia el nom d´Osevesa, que, podria ser l´origen del topònim d´Olesa.
Arran de la consagració de l´església de Sant Esteve de Cervelló, Olesa apareix citada amb freqüència durant el segle XIII. En aquestes citacions s´esmenta l´església de Sant Joan d´Olesa envoltada d´un petit nucli de cases.
L´any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d´Olesa de Begues, al costat del camí ral. Va escollir Olesa per les condicions ideals i saludables del lloc. Envoltat de muntanyes, poca humitat…. Per aquesta raó se li donà el nom de Hospitalis de Bonis Valius (de les bones valls).
A mitjans del segle XIV es va enllestir la nau de l´hospital, la torre i la muralla. L´Hospital encara es conserva avui dia. Aquest hospital atenia i curava els pobres, els pelegrins i viatgers.
La situació estratègica d´Olesa com a lloc de pas també tingué la seva importància en èpoques de conflictes. Així l´Hospital va servir d´emplaçament clau per les forces de la Generalitat per assetjar el castell d´Eramprunyà, durant la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472.
La immigració occitana del segle XVI i XVII va fer créixer el nombre d´habitants d´Olesa, com a molts altres indrets de Catalunya. Els cognoms occitans que apareixen en els documents sacramentals així ho demostren.
En els segles posteriors el poble es veu afectat per diverses epidèmies, guerres i plagues. No obstant això la població es manté.
Quan, al segle XIX, es va construir la carretera del Port de l´Ordal que uneix Vilafranca amb Barcelona, Olesa deixà de ser lloc de pas obligat. El camí ral quedà obsolet i l`hospital va perdre interès.
Olesa seguia sent un petit emplaçament rural i, al segle XIX, Madoz la descriu en el seu Diccionari com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. L´extensió de vinyes ocupà durant aquesta època gran quantitat d´hectàrees ocupades per antics alzinars i garrigues fins a l`aparició de la fil·loxera.
Què heu de visitar?
En primer lloc el pont natural de l’Arcada, que està situat al Fondo de l’Arcada, a la zona nord del terme municipal, aproximadament a uns 400 metres d’alçada sobre el mar. Es pot localitzar a prop dels termes municipals de Vallirana i Subirats, amb els quals limita el terme d’Olesa de Bonesvalls.
Per la seva banda, l’Avenc de l’esquerrà està situat al Parc del Garraf, però encara dins del terme municipal d’Olesa. De fet és el més important del Garraf, ja que és el més profund de tot el Massís del Garraf.
Un altre dels monuments destacats és l’església de Sant Joan, d’estil neoclàssic (1777), si bé en els seus inicis va ser romànica dedicada a Sant Joan Baptista. Aquesta església va ser documentada l’any 1183 en un document parroquial, però es creu que abans podia haver estat una petita capella també dedicada a Sant Joan.
Finalitzarem el recorregut a les barraques i construccions de pedra seca, situades per tot el terme municipal d’Olesa de Bonesvalls. Es tracta d’estructures que abans construïen els pagesos, ramaders, entre d’altres, per poder dur a terme la seva activitat laboral, ja que abans en el terme d’Olesa la població vivia bàsicament de la ramaderia, l’agricultura i de la calç.