Os de Balaguer
Informació general
La vila és dalt d’un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya.
L’origen d’Os es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116.
Situat en bona part als Aspres de Montsec, damunt la plana oligocènica estesa entre 400-600 m d’altitud, es drecen algunes alineacions anticlinals de calcàries juràssiques o triàsiques.
Llocs d’interès
Casc Antic
L’antiga població era emmurallada. Encara conserva carrers estrets i costeruts on es poden apreciar algunes façanes i portals, alguns dels segles XVII i XVIII. Urbanisme desenvolupat a partir del castell. L’arquitectura més antiga es conserva en els edificis situats entre el castell i l’església del poble.
El subsol deu conservar les restes de l’evolució urbanística del poble des de època medieval.
El castell
Els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis .
En les restes del castell podem veure tres moments constructius ben diferenciats. En un primer moment, es contruí un gran recinte que en part s’ha conservat, i segurament algunes dependències interiors, que gairebé no han arribat fins a nosaltres. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nord-est del recinte. Finalment, en època moderna i contemporània s’amplia aquest casal i s’hi féu una capella i és reaprofità com a cripta part d’una estructura gòtica.
Actualment està molt desfigurat, sense que es pugui concretar la seva estructura primitiva. Restes del recinte emmurallat d’època moderna i contemporània i s’hi construí una capella i una cripta.
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
La part més notable del monestir és l’església gòtica començada al principi del XIV gràcies a un llegat d’Ermengol X d’Urgell. Sembla que les obres van quedar interrompudes amb la mort del comte el 1314 i van ser represes el 1350. Amb tot, la nau no es va arribar a bastir (reconstruïda modernament) i només ens han quedat els absis. El portal exterior de l’església s’obre al braç nord del creuer; és de tipus netament gòtic.
La part més antiga del monestir de forma un senzill claustre romànic de la fi del segle XII, compost per arcuacions de punt rodó que es recolzen sobre columnes paral·leles de capitells llisos i poc treballats.
Al voltant del claustre també hi ha l’església, la sala capitular, el refectori neoclàssic, l’actual biblioteca i altres dependències més modernes.
L’entorn es troba molt ben conservat i enjardinat. Hi sobresurt la font de Jaume Caresmar, de mitjan segle XVIII, amb una escultura d’aquest notable investigador.
Darrere de l’edifici, un simulacre de cova representa l’amagatall en què viviva reclòs el seu fundador, Joan d’Organyaà, reproduït en una escultura de pedra.
Festes i tradicions
La vila celebra la festa major per Sant Miquel (29 de setembre). Pel maig es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu d’Aguilar, per la Segona Pasqua se’n fa un altre a l’ermita de la Mare de Déu de Cérvoles i, el 6 d’agost, a Sant Salvador. Des del 1987, l’últim diumenge d’abril, es fa una trobada de campaners.