Parets del Vallès
Informació general
Abans del desenvolupament industrial, els recursos econòmics de Parets eren basats gairebé exclusivament en l’agricultura; entre els conreus més importants es destacaven la vinya , els cereals, les lleguminoses i les hortalisses.
La industrialització s’inicià ja al segle XIX, amb la instal·lació d’una fàbrica tèxtil que donà feina i vida al poble (la Linera). S’hi construí una colònia per als treballadors, integrada al nucli antic, formada pels carrers de Santa Irene, Sant Josep i d’Anton Feliu. Això no obstant, fou durant els anys seixanta i setanta del segle XX quan es produí una transformació radical en l’economia del municipi, ara bàsicament industrial. L’activitat més important és la destinada al transport i l’emmagatzematge, fet que situa Parets com a punt neuràlgic de distribució.
A la part més meridional del municipi l’autopista C-33 es fon amb l’A-7, que es dirigeix a la Jonquera. El terme és travessat, a més, per la carretera C-17 (Eix del Congost) en direcció a Vic i per una carretera local que duu a l’Ametlla del Vallès i a Bigues. Voreja el límit septentrional amb Lliçà (ja és dins aquest municipi) la carretera C-155 de Sabadell a Granollers. Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà.
Llocs d’interès
Parc La Linera
Espai verd en l’àmbit del qual hi ha la xemeneia de l’antiga indústria Linera, l’antiga torre del director ara reconvertida en Escola de Música i l’escola bressol «La Cuna» reformada el 1991. El parc està envoltat d’una zona de nova urbanització, on hi havia les instal·lacions de la desapareguda indústria tèxtil. Al costat mateix, es mantenen les cases dels treballadors, als carrers Sant Josep, Santa Irene, Antoni Feliu i Antoni M. Claret.
Església de Sant Esteve
És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt.
Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.
Torre de Malla
Edifici de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos portals dovellats. L’edificació actual, per la seva estructura, correspon a l’època gòtica. Està documentada del segle X i presideix l’espai natural més important de Parets, dins l’àmbit de Gallecs, amb la presència d’un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el seu nom actual.
Festes i tradicions
La festa major se celebra el darrer cap de setmana de juliol. Des del 1996 s’hi han incorporat les colles de gegants i diables. La festa major d’hivern, que s’escau passat Sant Valeri, es distingeix pel caràcter cultural i tradicional dels actes i es fa coincidir amb una fira d’artesania. Es conserven tradicions com les caramelles per Pasqua i el ball de gitanes, que té lloc al mes de maig.