PREMIÀ DE MAR
Premià de Mar és la segona ciutat del Maresme i compta amb un comerç modern i de qualitat, a més d’acollir al llarg de l’any moltes activitats festives que són un bon moment de conèixer el municipi i a la seva gent. Limita amb els termes del Masnou, Premià de Dalt i Vilassar de Mar, comptant amb una població de més de 28.000 habitants.
El territori de l’actual Premià de Mar fou habitat des d´èpoques ben reculades, com ho demostra la troballa de materials arqueològics pertanyents a diversos períodes del període neolític, cap al 4.000 aC. Tenim també evidències de poblament en etapes històriques posteriors, com són l´edat del Bronze (1.800-1.100 aC), el Bronze Final-Primera Edat del Ferro (1.100-600 aC) o l´època ibèrica (600-200 aC), en forma de granges, per bé que en aquesta darrera fase el nucli més gran es troba a la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt.
L’època romana, a partir de la seva arribada en el 218 aC i fins al segle VI dC, testimonia nombroses restes de poblament, com poden ser les vil·les (Can Ferrerons), les necròpolis (Jardins del Palmar) o els abocadors (Els Frigorífics).
Can Ferrerons
Parlant de la vil·la romana de Can Ferrerons, aquest important assentament romà ocupava 5,5 Ha d´extensió, trobant-se en l´actual barri de can Ferrerons. Els darrers estudis indiquen que es funda en època anterior a l´emperador August, és a dir, en la primera meitat del segle I aC., perdurant fins el segle VI dC o poc després. És a dir, més de cinc-cents anys de la història del que en el futur serà el poble de Premià de Mar.
A finals de l’any 2000 es descobria un element arquitectònic singular: l’edifici de planta octogonal de Can Farrerons, excavat al llarg de l’any 2001. No només es troba en un excepcional estat de conservació, sinó que en l´actualitat és únic a Catalunya i és un dels pocs que hi ha a l´occident mediterrani. L´edifici té diverses fases d´ocupació, destacant una zona de banys durant la primera fase, diverses instal·lacions industrials durant la segona, i una necròpolis després de l´abandonament de l´edifici. Actualment s´està procedint a la seva musealització i adequació per a la visita, ja que és un dels patrimonis més importants de Premià.
Monuments i curiositats
Tan l’Església de Sant Cristòfol com algun dels edificis d’estil neoclàssic (Masia Ribas), les fàbriques modernistes de la indústria del Gas i alguns exemples noucentistes (Can Roure), col·laboren en aquest paisatge que podríem classificar d’històric. També faria falta ressaltar la necròpolis, algunes viles romanes, el Museu Municipal de l’Estampació. Premià de Mar també disposa d’edificacions de l’època pre-modernista dedicades a escoles com La Salle, Assís, La Lió, etc… Per finalitzar tampoc falten els complets equipaments esportius…
Quant al citat Museu Municipal de l’Estampació, cal destacar que El passat industrial de Premià de Mar és molt important, destacant l´estampació tèxtil, sobretot des de la posada en marxa de la Lió Barcelona (l’antiga fàbrica de can Puiggròs), als anys 30 del segle XX. Fou la primera fàbrica a tot l’estat en implantar l’estampat a la lionesa -d’aquí el nom-, que seria durant dècades el sistema més emprat per estampar teixits.
També cal no oblidar molts petits tallers d’estampació i/o de fabricació de motlles, al voltant de les grans fàbriques de l’època, alguns dels quals encara treballen avui dia. Quan es parla d’història de Premià s´acostuma a esmentar la pesca, la carrera de les Amèriques i la pagesia, i sovint oblidem la indústria (en general, no només la de l’estampació).
Perquè Premià és com és majoritàriament a causa de la gran densitat industrial del municipi, que feia que molta gent vingués a treballar a Premià des dels municipis veïns. Aquesta indústria, documentada des de mitjans del segle XIX, assolirà un status força rellevant amb el ferrocarril (1848), que permetia l’arribada de matèria primera i la sortida d’allò manufacturat.