Puig-reig
Al Berguedà, visitem Puig-reig
Puig-reig és un municipi de la comarca del Berguedà. El nom significa «muntanya reial»; està situat en un promontori sobre el riu Llobregat que permet divisar-hi un bon tram del riu.
El terme municipal s’estén a ambdós costats del riu, al sector meridional de la comarca i compta amb dues fortaleses medievals, amb un important conjunt d’esglésies
romàniques, amb dos exemples de pintures murals, i amb una interessant casa conventual gòtica (segle XII – XIV).
De l’època moderna (segle XVI – XVIII) destaquen les masies i també una àmplia mostra d’arquitectura industrial, en el context de les colònies industrials (fàbriques, habitatges pels treballadors, esglésies, torres dels propietaris, escoles, baixadors de tren, etc.).
El castell, un símbol
La primera notícia del castell de Puig-reig és de l’any 907; des d’aquesta època fou una 
important fortalesa situada dins el comtat de Berga que s’amplià durant tota l’època medieval. Al segle XII esdevingué residència de la família vescomtal del Berguedà i més concretament del trobador Guillem de Berguedà, el qual el va cedir, juntament amb el seu terme i Fonollet, als Templers en el seu testament de l’any 1187. Fou en aquest segle quan es van construir els tres nivells de muralles pel sector de ponent i de migdia, car el pendent sobre el Llobregat era una defensa natural; pel sector de Tramuntana (l’actual carrer mossèn Jacint Verdaguer) s’hi va construir el Portal de la Creu.
Els templers senyorejaren Puig-reig fins a començaments del segle XIV, quan l’Orde fou anul·lat i els dominis de l’antiga Comanda Templera de Puig-reig (que incloïa: el terme del castell, els territoris del Berguedà i les possessions a la Cerdanya) passà a l’Orde de l’Hospital. L’any 1409 els Hospitalers obligaren els pagesos de terme de Puig-reig a arranjar les muralles que es trobaven en mal estat.
El recinte casteller entrà en una lenta decadència i al segle XVI ja amenaçava ruïna.
Aleshores fou lliurat a una família pagesa, els «Dodeny», i al segle XVIII ja hi són documentats els Pellicer. En els últims anys la família dels propietaris l’ha restaurat transformant-lo en segona residència.
Sobre l’església de Sant Martí, podem explicar que la primera església pre-romànica fou consagrada l’any 907 pel bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell, però el vell edifici fou substituït al segle XII per l’actual, una església d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i amb un absis semicircular a llevant.
La Porta és al mur de ponent i conserva, molt malmesos, dos capitells figurats. L’església fou incendiada durant la Guerra Civil i es varen perdre els interessants retaules barrocs que hi havia (major i laterals).El punt i final a la visita el posarem al pont gòtic de Periques, que salva el riu Llobregat i el seu important desnivell, gràcies a quatre arcs de mig punt adovellats de mides desiguals. Tot i que no correspon a l’esquema més usual d’un pont gòtic (pont amb pendents o amb esquena d’ase que culmina amb un vèrtex central), fou construït a finals del segle XIII o començaments del XIV pels Templers, senyors de Puig-reig, i és una obra contemporània al gran casal de Periques.