Ribes de Freser
Cap a la Vall de Ribes per descobrir Ribes de Freser
Ribes de Freser és el centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes. El poble, d’uns 2.300 habitants, és avui en dia un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya. Però no sempre ha estat així, doncs, la seva tradició pagesa encara és present a molts indrets de la Vall. La vila va néixer a l’empara del Castell de Sant Pere i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. El lloc és documentat per primer cop al segle X. A l’època medieval fou una vila reial que pertanyé al comtat de la Cerdanya, on formà la sots-vegueria de Ribes.
En l’actualitat, i conjuntament amb la Vall, manté una idiosincràsia pròpia i molt definida dins la comarca del Ripollès. Com a poble de muntanya, Ribes tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins que, a finals del segle XIX, entrà de ple a la revolució industrial amb la instal·lació de fàbriques de paper (Can Saus) i de colònies industrials tèxtils (Can Recolons).
Un destí turístic
El clima fresc i agradable de l’estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d’esquí han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya.
Els veïnats i municipis que pertanyen administrativament a Ribes de Freser són el reflex de la seva tradició pagesa:Bruguera, Batet, Ribes Altes i Ventolà .
Visites obligades
L’ermita de Sant Antoni a 1.272m d’altura, és situada a ponent, sobre Ribes mateix, en un punt on conflueixen els termes municipals de Ribes i Campelles. Fou erigida el segle XVII, i ha estat reparada en més d’una ocasió; conserva un retaule i tot l’interior abarrocat. Darrere la capella hi ha l’antiga casa dels ermitans.
Per la seva banda, la capella de Sant Cristòfol es troba situada a on acaba el carrer de Cerdanya, sense deixar de citar la capella de la Mare de Déu dels Desemparats.
Apunt històric
La vila de Ribes de Freser va néixer a l’empara del castell de Sant Pere i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya, on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal·lar les fàbriques de paper (Can Saus) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s’havia iniciat a principis del segle XX. Com a poble de muntanya manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza també pels grans atractius de la zona i de la seva oferta turística. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà.
El nucli de Bruguera es troba situat a 1.200 metres d’altitud, al vessant assolellat i occidental del Taga. L’economia tradicional s’ha fonamentat en el conreu de les terres i bàsicament de l’explotació ramadera. El barri està format per un grup de masies distribuïdes al voltant de l’església de Sant Feliu, que contribueixen a la bellesa del lloc i a la noblesa d’un passat agrícola que encara avui hi és present. El nucli està envoltat de grans valors paisatgístics.
El veïnat de Batet, petit nucli de cases situat a sobre la carretera de Queralbs, va sorgir cap al segle XVII o XVIII. Té una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, bastida sobre un penyal i coronada per un petit campanaret d’espadanya. Aquest barri, d’un magnífic entorn paisatgístic, es caracteritza per una destacada tradició agrària. Darrerament també és conegut pels establiments que elaboren productes làctics d’altíssima qualitat.
El veïnat de Ribesaltes, situat a 1.100m d’altitud, al vessant meridional de Puig Cornador (1783m), està format per una colla de velles masies i cases de pagès. L’activitat ramadera va fer sorgir un bon nombre d’explotacions agropecuàries que avui en dia resten en desús, però la rellevància del sector turístic actualment ha reactivat l’economia del nucli. Els seus punts d’interès són les cases centenàries restaurades i reconvertides en segona residència, les magnífiques vistes panoràmiques de Pardines, el Taga, Serra Cavallera i Puigestela, i els seus valors paisatgístics.
Finalitzarem la ruta a Ventolà, situat en el vessant meridional de la Serra Estremera, a 1385m d’altitud, ofereix una excepcional vista panoràmica de tota la vall del Rigat.