RODA DE BERÀ
Roda de Berà es troba en una zona privilegiada de la Costa Daurada, a 20 minuts de Tarragona y prop de poblacions com Calafell, El Vendrell i Torredembarra. Des de l’època romana Roda de Berà ha esdevingut un punt molt important de comunicació, ja que es trobava prop de l’antiga Via Augusta, i la història i el pas dels anys han convertit Roda de Berà en el bell municipi que és ara deixant una empremta inesborrable en el patrimoni cultural i en el tarannà dels seus habitants. Les seves espectaculars platges de fina sorra daurada, l’atractiu del seu patrimoni cultural, les seves places i carrerons, els seus encisadors racons, han convertit Roda de Berà en un enclavament turístic destacat de la Costa Daurada.
L’Arc de Berà, un símbol
Arc honorari semiurbà aixecat per disposició testamentària de Luci Licini Sura sobre el traçat de l’antiga Via Augusta. Les darreres investigacions, basades en l’anàlisi dels elements tipològics i constructius, situen la seva construcció a les darreries del segle I aC. La imatge actual del monument es fruit de les diverses intervencions restauradores que s’hi han practicat al llarg del temps.
De planta rectangular, l’arc es recolza sobre dos podis amb sòcol. Les seves mides són 12’28 metres d’alçada, per 12 metres d’amplada i 2’34 metres de gruix. L’obertura central té una alçària de 10’15 metres i una amplada de 4’87 metres. Cadascun dels dos pilars de l’arc està adornat amb pilastres que presenten bases àtiques, fusts acanalats i capitells corintis.
Proclamat monument nacional per una reial ordre ministerial de l’any 1926, en l’actualitat és un dels quatre elements històrics del terme municipal rodenc considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. Així mateix, forma part del conjunt monumental de Tarraco declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
Anem al Roc de Sant Gaietà
Poble típic de pescadors, d’estil Mediterrani, situat a Roda de Berà, davant del mar, anomenat “Roc de Sant Gaietà”, que es va començar a construir l’any 1964 i va finalitzar l’any 1972. La idea va ser un complement ideal entre el seu promotor, Gaietà Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodríguez.
Una societat hispano-belga, formada por Rene Vandemeuter i Pedro Sureda, va comprar diverses finques per a construir la urbanització. La seva idea, en principi, era edificar sobre les roques un poble de pescadors.
Van fer cases d’apartaments a primera línia de mar, dissenyades amb l’estil dels pobles van fer patis granadins, andalusos i sevillans, que va ser complementats amb construccions i ornamentacions d’estil Romànic, Àrab, Gòtic i d’altres zones de la geografia espanyola, donant-li un aire de “poble típic” al que popularment anomenaven “Poble Espanyol”. Van construir també un moll, que encara segueix funcionant, i el “Club Marítim Roc de Sant Gaietà”, actualment “Centre Cívic La Roca Foradada” propietat de l’Ajuntament de Roda de Berà.
Del Roc de Sant Gaietà hi ressalten les reixes i portes de ferro forjat, la pedra de la cantera romana del Mèdol de Tarragona dels pilars i façanes, així com els marcs dels voltants de les finestres que van ser recuperats d’antigues masies i d’altres tipus de cases abandonades. Aquests marcs, que estaven en molt mal estat pel pas del temps, van ser restaurats pel gran artista i amic Pep Gasol.
Més propostes
Durant la nostra estada tampoc podrem deixar de visitar l’ermita de la Mare de Déu de Berà, construcció d’estil renaixentista popular feta de maçoneria i pedra polida. La façana, amb un portal d’arc de mig punt i encoixinat, està coronada per un senzill campanar d’espadanya. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, i disposa d’un parell de capelles a banda i banda. Darrera de l’altar, unes escales permeten accedir al cambril on s’exhibeix la imatge de la Mare de Déu de Berà. L’edifici, que està cobert per una teulada de doble vessant i teula àrab, disposa d’una porxada adossada a la banda de ponent.
Per la seva banda, l’església parroquial de Sant Bartomeu és un edifici d’estil renaixentista fet de maçoneria i pedra polida. La façana, orientada a migdia, presenta una portalada amb dues columnes estriades als cantons, les quals sostenen un frontó curvilini. La nau principal, coberta per una volta de canó amb llunetes, disposava fins fa poc de dues capelles a cada banda, convertides durant una darrera reforma en una mena de naus laterals. A la part esquerra de la façana s’aixeca un campanar de trenta-dos metres d’alçada.