Roselló del Segrià
Anem a Rosselló de Segrià
El poble s’enclava a 252 metres damunt el nivell del mar, essent la superfície del seu terme de 9,900 quilòmetres quadrats; a la dreta del Noguera Ribagorçana i 10 quilòmetres al Nord de la ciutat de Lleida en el curs de la carretera N-230 a Val d’Aran.
El Canal de Pinyana segueix el seu curs de Nord a Sud per la banda de Llevant. La sèquia del Cap fistoneja la població de Nord a Sud-Oest, mentre per la banda Oest transcorre descendent de Nord a Sud el Canalet subderivat del Canal d’Aragó i Catalunya tot retallant el peu de la serralada que transcorre de la Cerdera fins les estribacions del terme d’Almenar amb Castillonroy.
Limita al Nord amb el terme de Vilanova del Segrià; al Sud amb Torrefarrera; direcció Est amb el mateix terme del darrer poble indicat i el de Benavent de Segrià mentre per l’Oest, ho fa amb el terme de Malpartit.
La climatologia cal considerar-la com a mediterrània interior, amb la característica pròpia que li dona el seu emplaçament geogràfic com son la boira i les gelades de Primavera. El seu terme en un 75 % es de regadiu mercès els canals d’aigua consignats en principi.
Una mica d’història
En plena Reconquesta una torre situada en el lloc on avui s’emplaça la localitat, Ramon Berenguer IV en feu donació a un dels seus cavallers com prebenda, nomenat Guillem de Roussillón segons escriptura del 5 Desembre de 1161. El mentat cavaller guerrer propicià la toponímia derivada del seu punt d’origen, el «Roussillón» francès, fins la denominació actual de Rosselló.
Podem dir que la historia testimonial escrita comença a partir del moment de la seva conquesta pel Comte Ramon Berenguer IV i la consegüent donació. L’indret, després d’haver estat breument sota dominació dels Templers acabés sota la jurisdicció dels Hospitalers al ésser cedit a l’ordre per Ramon de Rosselló el 26 Desembre de 1176. Aquests mantingueren domini fins les darreries de l’Antic Règim (Segle XVIII). Pertanyé a la Preposoria de la ciutat fins el 1833, a partir del qual començà a regir-se per institucions pròpies.
Ara bé, segurament el seu origen com a lloc habitat li esdevé d’un antic assentament humà resultant d’algun clan iber, com ho testimonien les troballes arqueològiques, particularment Necròpolis que transcorren del enterrament en urna passant per el de cista fins la fossa comuna ja dintre la nostra era, marcant diferents etapes d’activitat i cultura humana. El lloc nomenat Caniz, Canissia i Al- Kanis, passà a pertànyer a l’Almúnia de Tabac, posteriorment als Templers inclòs dins la Cambra de Gardeny fins el 1317 en que fou incorporat a Rosselló sota ja la jurisdicció dels Hospitalers. Persistí com a nucli habitat fins el segle XVI.
La documentació escrita ens diu que Al-Kanis tenia una església paleocristiana dedicada a Sant Antolino, la construcció de la qual podria datar-se probablement entre els segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turó conegut com «La Tossa» ens testimonia la cultura romana, al existir en el mateix fins fa pocs anys, les restes d’una Vila del segle III o lV, com en dona fe la troballa de mosaics, carreus i altres peces ornamentals arquitectòniques com son ceràmiques vidrals, comunes d’època moderna, grisa medieval, fragments de tègula i tessel•les, etc… Com també l’existència d’una volta de celler possiblement formant part del conjunt residencial. Tanmateix unes fosses excavades en una roca propera al lloc ens testimonien el passat, el qual podria fins i tot remuntar-nos al Neolític.
L’Església, d’arquitectura neoclàssica i reminiscències plateresques en la portalada, fou manada construir pel bisbe Gregório Galindo el 1756, essent inaugurada el 1760. Està dedicada a Sant Pere Advíncola i per mandat del bisbe compartint copatronat amb la Verge del Pilar. La devoció a la Verge prengué força fins proclamar Festa Major la seva diada, a causa de l’epidèmia de còlera de l’any 1865 que sofria Rosselló, la qual es parà miraculosament després d’ésser passejada la imatge de la Verge del Pilar pels carrers i places de la població.
Festes tradicionals
Rosselló celebra la Festa d’Estiu, l’última setmana d’agost o primera de setembre, que torna a ser la tradicional Festa de Sant Antolí en memòria d’aquest Sant dit «Trobat» i que mantenien vigent els Jubilats en constituir-lo patró de la seva entitat social.