Sant Andreu de Llavaneres
Sant Andreu de Llavaneres és un poble situat entre el mar i la muntanya, a només 35 quilòmetres de Barcelona. Pertany a la comarca del Maresme i limita a ponent amb Mataró, a llevant amb Sant Vicenç de Montant, al nord amb Dosrius i al sud amb la Mediterrània.
Sobre el sentit originari del nom de la nostra vila circulen dues versions diferents. L’una considera que procedeix del verb labor (salts d’aigua), i que el mot llatí lab-and-arias, es transforma en el mot català Llavaneres. L’altra versió considera que prové del nom Labinaria (allau de terres), d’on s’originaria el mot Llavaneres.
Sant Andreu de Llavaneres conviu perfectament amb els contrastos de les estacions. Tardor, hivern, primavera i estiu marquen el pas del temps i l’encant especial de la nostra vila, la nostra cultura i les nostres tradicions.
Fem cultura
En primer lloc descobrirem el barri marítim, per exemple, el carrer de can Sanç, situat a prop de l’estació de Renfe i que conserva encara alguna de les cases de pescadors que van formar per primera vegada aquest carrer.
A tocar de la riera, es troba la capella de Sant Pere, de la qual ja tenim constància en documents del segle XIV. L’edifici, però, ha patit diversos canvis: antigament era al costat est de la riera de Llavaneres, dalt d’un petit turó; al seu voltant hi havia petites habitacions anomenades botigues que la parròquia llogava als pescadors, els quals llavors vivien a dalt del poble, per a guardar els estris de la pesca. El 1917, es va bastir una petita capella a l’altre costat de la riera, i als anys cinquanta es va construir l’edifici actual.
Una altra ruta interessant és la que, des de la Font de Llorita, i a través de diversos camins forestals, ens porta al turó de l’Oriola (404 metres), on trobem el poblat neolític dels Rocs de Sant Magí. Es tracta d’un jaciment format per grups de blocs granítics de magnitud considerable, recolzats els uns sobre els altres, que constitueixen petites coves i passadissos. Els blocs exteriors són units per murs de pedra seca, que formen una mena de cleda o recinte tancat situat a la part alta. A la part central del conjunt hi ha un corredor d’uns vuit metres de llargada, per vuitanta centímetres d’amplària.
Les primeres excavacions, les va fer, l’any 1966, un grup d’estudiosos del Museu de Mataró. L’any 1986 s’emprengué una campanya d’excavacions que va donar com a resultat fragments de ceràmica sense decorar i de parets poc gruixudes en un primer nivell, i diversos fragments de ceràmica decorada amb la impressió de cordons en relleu, i també un fragment de resquill de sílex en un nivell més inferior.
La Riera
Al llarg d’aquest dos quilometres que separen el nucli mariner del nucli urbà, situat a la part alta del terme, només s’hi podien trobar, a banda i banda de la riera de Llavaneres, vinyes i camps de conreu.
Actualment, als terrenys més planers vora el mar, hi podem trobar encara alguns camps dedicats a la floricultura i al conreu del pèsol. Els pèsols de Llavaneres, coneguts arreu de Catalunya per la seva extraordinària dolçor, són un element important per a la promoció del nostre municipi. Quan és la temporada són molts els ciutadans que es desplacen per comprar-los o degustar-los excel·lentment cuinats als nostres restaurants.
A banda, doncs, d’aquests camps de conreu de la part baixa del terme, podem trobar xalets, urbanitzacions i un camp de golf situats a ambdós costats de l’eix format per la riera i la carretera que uneix el poble amb el barri marítim. Poc abans d’arribar al nucli urbà, ja es poden assenyalar alguns punts d’interès d’aquest recorregut. A la banda de ponent de la riera, a la confluència de les rieres de Catà i de la Vall, podem veure el monument al cardenal Vives i Tutó, inaugurat el 1950 en record d’aquest influent cardenal nascut a la nostra població. Al seu darrera hi ha un petit parc. Al costat de llevant podem destacar algunes masies, de reduïdes dimensions, dels segles XVII i XVIII, com a can Ros, can Valls, i can Tamis.
Turisme gastronòmic
Sant Andreu de Llavaneres gaudeix d’una tradició i d’una cultura gastronòmica des de fa molt temps. L’antiguitat del nucli de població i la inevitable influència de les diferents cultures, han aportat als nostres plats les seves tipicitats al llarg del temps.
Un dels productes més coneguts de la nostra cuina són els pèsols de Llavaneres .
Durant el mes de novembre, coincidint amb la Festa Major d’hivern, s’organitza la Mostra de Productes Típics de Sant Andreu de Llavaneres, en la qual també podreu tastar dos protagonistes emblemàtics de la nostra taula: les pomes farcides i la coca de Llavaneres .
Els restauradors de la nostra vila han mantingut les especialitats locals i la personalitat d’aquestes receptes tradicionals. Aportant el seu punt d’originalitat, perquè tothom pugui parlar d’una veritable cuina de Llavaneres.
