Sant Boi de Lluçanès
El terme de Sant Boi de Lluçanès està situat al nord de la comarca d’Osona i al NE de la sub-comarca del Lluçanès, amb una extensió de 21,17 km2. Queda força ben delimitat per carenes muntanyoses formant gairebé una vall. De Nord a Llevant per la serralada dels Munts (1050m), Puigcornador (977m) i la serra de SAnt Salvador (952m). De Ponent a Migdia per Vilarrasa (867m) fins a Cornet (857m). A la part de Migdia per la serralada de Sobremunt (892m).
El nucli urbà queda situat al NO del terme, a la falda dels Munts i en un suau desnivell vers el fons de la vall, per on transcorre la riera del Sorreig, poc cabalosa, ja que neix poc abans d’entrar en el terme.
Què heu de visitar?
Un dels referents arquitectònics del municipi és l’església de Sant Boi del Lluçanès, l’edifici actual de la qual va ser projectat per l’arquitecte vigatà Josep Moretó. Al portal hi consta la data del 1767, però va ser començat el 1763 i acabat el 1776. L’edifici majestuós i de proporcions considerables, forma un conjunt unitari amb els 8 retaules que hostatja. El cancell, que sembla tan pobre, amaga, sota diferents capes d’esmalt envellit, l’antiga policromia simulant marbrejat. Haver conservat els 8 retaules originals converteix la nostra església en un exemplar únic.
Per la seva banda, l’església de Sant Miquel de Gallifa és un edifici romànic del segle XI amb un campanar d’espadanya, una volta molt modificada i un portal amb una llinda del selge XVIII. L’esglesiola, que està molt ben restaurada, es troba molt a prop del mas de Gallifa, de qui sempre ha depès, i als peus dels Munts.
Les fonts del municipi
Una d’elles és la font de la Mina. Com el seu nom indicia, l’aigua d’aquesta font surt d’unes mines, aquesta és neta i cristal·lina. L’entorn és plaent, s’hi nota el silenci i s’hi sent la remor de la naturalesa.
Però la millor font del poble és la font de la Prada, situada al sud amb una bona carretera, és la més concorreguda. Una vegetació exuberant la voreja i l’aigua és de bona qualitat. Diuen que ningú l’ha vista mai eixuta. Un dia de festa major molta gent hi baixa a dinar, si fa bo, i a la tarda hi ha sardanes. La va fer arreglar el doctor Pont fa uns setanta anys.
Per la seva banda, la font de la Presa és la més pròxima a les cases del poble, estant situada entre Cal Ferrer i la fàbrica Enbasa. L’aigua és de la xarxa pública Antigament subministramva aigua a mig poble.
El Roure de la Senyora
El Roure de la Senyora és un arbre monumental de grans proporcions protegit i catalogat per la Generalitat de Catalunya, a prop del mas el Vilar a Sant Boi de Lluçanès. El terme de Sant Boi de Lluçanès està situat al nord de la comarca d’Osona i al NE de la sub-comarca del Lluçanès, amb una extensió de 21,17 km2.
És un roure centenari de grans dimensions, 15 m d’alçària i 30 m. e diàmetre de capçada i pertany a l’espècie Quercus Humilis.
Una passejada entre fòssils
La col·lecció de fòssils del Museu de Fòssils, consta d’uns cinc mil exemplars i d’unes 70 espècies diferents, la majoria són marines i provenen de terrenys sedimentaris. Tots els fòssils d’aquesta col·lecció han estat trobats en àrees properes al municipi de Sant Boi de Lluçanès i a una altura sobre el nivell del mar d’entre 700 i 1.000 metres.
La majoria dels animals fossilitzats són gasteròpodes (cargols) dels quals n’hi ha moltes espècies i una gran varietat de mides, des de pocs mil•límetres els més petits fins a 50 centímetres. També hi ha molts mol•luscs i plantes marines com ara coralls, esponges i altres tipus de plantes situades als fons marins. L’antiguitat dels fòssils es situa entre 70 i 250 milions d’anys, és a dir, al cretaci, juràssic i triàsic.
L’exposició permanent es pot visitar a la sala museu tots els diumenges d’1 a 2 del migdia i també es poden concertar visites, a l’Ajuntament, fora d’aquest horari.