Sant Cugat del Vallès
Informació general
Durant la segona meitat del segle XVIII i tot el XIX, el conreu de la vinya s’incrementà notablement i la població, a causa de la prosperitat agrícola, augmentà també. Fins que a la fi del segle XIX, amb la plaga de la fil·loxera, s’operà un lleu retrocés demogràfic.
Tradicionalment l’elaboració de tapissos, activitat iniciada vers mitjan segle XIX, tingué un desenvolupament important. Aquesta activitat es va perdre amb la crisi industrial i malauradament les instal·lacions quedaren en desús.
El centre urbà es comunica amb Barcelona per la carretera de l’Arrabassada, i la que unint Valldoreix i la Floresta passa per Vallvidrera i desemboca a Sarrià. La primera d’aquestes vies segueix cap a Rubí i Terrassa, i una altra carretera va a Cerdanyola. La part septentrional del terme és travessada per l’autopista AP-7, en el tram del Papiol a Montmeló. Els túnels de Vallvidrera uneixen la ciutat de Barcelona amb Sant Cugat per l’autopista C-16, de sud a nord. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es divideixen en dues branques, Sabadell i Terrassa, a l’estació del nucli urbà de Sant Cugat. També hi ha estacions a la Floresta, Valldoreix, Mira-sol i Sant Joan. L’enllaç ferroviari el Papiol-Mollet segueix un traçat semblant al de l’autopista AP-7.
Llocs d’interès
Can Major (Masia Rosàs)
Masia documentada des de l’any 1469, que ha anat passat de pares a fills sota diferents cognoms, actualment Rosàs. La seva fesomia actual respon a la reforma realitzada al segle XVIII. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb la façana molt ampla, oberta amb portals d’arc escarser i balcons al pis principal. Està embellida amb esgrafiats de tipus geomètric. Actualment és un restaurant dedicat a celebracions.
Can Monmany
Situat al sector del Puig Madrona, prop del terme del Papiol, és un dels masos més importants del municipi. Antigament es coneixia com a Mas Brunet fins que va ser adquirit per Francesc Monmany el 1639 i va iniciar el seu procés de creixement. A partir del segle XIX es va dedicar a la producció de cava. El conjunt d’edificis actuals és bàsicament del segle XIX. La casa principal, de planta rectangular i teulada a quatre aigües, destaca per la seva airosa torratxa.
Actualment la propietat és pública (Ajuntament de Sant Cugat i EMD de Valldoreix) i, des de 2012, la finca forma part del Parc Natural de Collserola. L’espai agrari està gestionat per L’Ortiga, agricultura ecològica a Collserola i està previst que l’edifici funcioni com a equipament públic.
Casa Armet
És un dels edificis modernistes més interessants de Sant Cugat. Va ser construït l’any 1899 i ocupa una àmplia parcel·la que va de l’avinguda de Gràcia al carrer Barcelona, on hi ha les quadres, el celler, un dipòsit alçat damunt pilastres de maons i un molí de vent, també de maó vist, de planta cilíndrica.
La casa té una estructura asimètrica i combina trams de maó vist amb altres arrebossats jugant amb plafons i frisos de ceràmica. Destaca especialment la torratxa, coronada amb una agulla de trencadís. A la façana de l’avinguda de Gràcia hi ha i una llinda gòtica que és una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.
Festes i tradicions
El dia de Sant Antoni Abat (17 de gener), la processó d’animals i carruatges. El Diumenge i Dilluns de Pasqua hi ha caramelles. Pel 6 de maig s’escau la Festa del Llibre Gran, on els nens escriuen un conte gegant, que els il·lustradors acompanyen amb un dibuix.
El mes de juny es celebra la revetlla de Sant Joan, el dia 23, i la festa major gran de Sant Cugat, per Sant Pere (el dia 29), patró de la ciutat. Entre les activitats més destacades d’aquesta festivitats’ha conservat el ball del Paga-li Joan o del Vano i el Ram.