Si no coneixeu Sant Cugat Sesgarrigues heu de saber que el seu terme municipal es troba al centre de la depressió del Penedès central. I pertany a la comarca de l’Alt Penedès. Té una extensió de 6’29 quilòmetres quadrats i limita amb els termes d’Avinyonet, Olèrdola i La Granada. Una de les característiques principals d’aquest municipi és que s’aixeca sobre un terreny fonamentalment pla, només un pèl accidentat al sud, on hi ha el Puig del Pi d’en Barba, fregant Avinyonet.
Sant Cugat, el limita la carretera N-340, a la vista del nucli de “Les Cases Roges”. De fet, antigament, en aquest lloc, hi havia un camí ral al peu del qual, es va establir el “barri de Puigcigró”. I a més a més, diverses masies completen el paisatge rural St. Cugatenc. Segons dades facilitades pel seu Ajuntament, actualment Sant Cugat compta amb una població aproximada de vuit-cents habitants; que es distribueixen pel nucli mateix pròpiament, i pels barris ja esmentats de Les Cases Roges i Puigcigró.
Terra de vinyes
La principal activitat econòmica de Sant Cugat Sesgarrigues ha estat, des de sempre, l’agricultura; i d’una manera molt especial el conreu de la vinya. De fet, la qualitat de les seves vinyes i vins és reconeguda arreu. No és en va que un gotim de raïm presideixi l’escut del municipi. Des de temps ben reculats, el Xarel•lo té fama i prestigi reconeguts, i ho testimonien així, poetes, escriptors, enòlegs i gastrònoms.
Aquest aspecte explica que des de principis de segle s’iniciessin moviments de tipus cooperatiu que van concretar-se finalment en la Fundació del Sindicat agrícola Cooperatiu, el qual va desaparèixer, però, durant la Guerra Civil. Recentment, diversos cellers elaboradors de vi i cava com la Chandon s’han instal•lat al municipi; així com també algunes empreses industrials.
Descobrim les masies de Sant Cugat
El terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, està constituït d’un ampli ventall de masies de diferents èpoques (13 en total), que al llarg de la història han anat configurant el paisatge rural del nostre terme. De masies en tenim de diferents tipologies i estils arquitectònics. A més, la trajectòria de les masies en el transcurs de la història han anat patint modificacions i restauracions en les seves façanes i interiors. Gràcies a les masies, podem gaudir d’un patrimoni arquitectònic que ha deixat empremta durant els anys i que s’espera que ho faci en un futur llunyà.
Dins el nostre paisatge podem destacar a la part nord, la Masia de la Torre del Gall , com un patrimoni amb innegables arrels històriques, que es considera fonamental en el mateix origen de la població. Una altra a destacar seria la Masia Serra Vella , que segons estudiosos hauria estat una torre en època medieval i que s’assentava damunt una construcció romana de la Via Augusta. La Masia del Pont, tanca aquest apartat de masies destacables dins la vessant nord del municipi. La casa té alguns elements que porten a considerar que sigui més que centenària. El topònim del lloc podria estar citat ja en època medieval com a Mas del Pons.
En la vessant sud del municipi destacaríem dues masies: La Masia de Can Suriol de Dalt d’estil renaixentista i bastida cap al 1590 on destaquen diferents elements (portal adovellat, finestres amb ampits i llindes esglaonats i un contrafort rodó) en la façana. L’altra masia és l’anomenada Can Grases, construïda al 1606 on el conjunt es completa amb un baluard, que la fa única en el nostre municipi.
Les altres masies que conformen el nostre municipi són: La Caseta, Cal Martí, Molí de Foc, Cal Rei Gras, Cal Rei Sec, Can Suriol de Baix, Conjunt de Cal Benach i Conjunt de Cal Hill.