Sant Feliu Sasserra pertany administrativament al Bages. Es troba en un indret singular i bell, envoltat de pinedes, alzinars i rouredes, propici als bolets, i esquitxat de fonts. L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i la indústria. És l’accés sud-oest al Lluçanès des del Bages. El territori s’estén a l’entorn de la riera de Relat i no ofereix cap altre nucli urbà que la capital, si bé té nombroses masies. Sant Feliu, com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria. Sant Feliu Sasserra és un municipi de 650 habitants, que pertany administrativament al Bages. Es troba en un indret singular i bell, envoltat de pinedes, alzinars i rouredes, propici als bolets, i esquitxat de fonts. L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i la indústria.
És l’accés sud-oest al Lluçanès des del Bages. El territori s’estén a l’entorn de la riera de Relat i no ofereix cap altre nucli urbà que la capital. Té, però, nombroses masies. Sant Feliu, com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria.
Punts d’interès turístic
Una vegada situats, iniciarem una ruta pels principals punts destacats del municipi començant per l’església parroquial. Sobre la primitiva església (s.X) s’edifica una construcció romànica més gran durant el s.XI. El temple fou enriquit al s.XII amb una portalada del mateix estil, amb arquivoltes treballades i capitells esculpits, que encara avui es manté intacta, conservada com a entrada lateral al temple actual, d’estil gòtic tardà, que data de 1581.
L’actual Ajuntament és l’edifici civil més important del poble. L’antiga Casa del Consell i jurats del Lluçanès va ser seu de la sotsvegueria del Lluçanès al s.XVII (1611-1714). Aquesta edificació presenta una bonica façana renaixentista, on se’n destaca el motlluratge de la finestra central, coronada amb dos pilastres que sostenen el feixuc entaulament per damunt del qual, dues figures al·legòriques mostren l’escut de la vila.
Tampoc podem deixar de parlar del serrat de les Forques, un indret situat al capdamunt del poble on històricament s’hi van penjar les últimes bruixes catalanes. Gaudeix d’una bona vista panoràmica i actualment és ocupat per una construcció de caire modernista la utilitat de la qual es desconeix.
El Castell
El Castell Medieval de Saciera és un antic castell del segle XI, de planta en forma de ferradura, del que només en queda un tros de torre rodona a la qual s’adossà el Mas Cirera. Prop d’aquí, en un petit turó enfront del Cirera, es troben els fonaments de la construcció romànica de l’església de Sant Julià de Sacirera.
Al centre del poble, com a record del Sant i de la manera de viure de l’època, s’hi troba la casa natalícia de Sant Pere Almató, que conserva la seva cambra i un oratori. En un extrem del poble hi ha la capella neogòtica de Santa Magdalena, dedicada a Sant Salvador d’Horta, recentment restaurada.