SANT GUIM DE FREIXENET
El municipi de Sant Guim de Freixenet es troba a la comarca de la Segarra, a la Catalunya Central. Cal destacar que forma part de la Ruta del Modernisme en un circuit que inclou el Sindicat Agrícola de Cervera i Comarca, el Sindicat de Sant Guim de Freixenet, el cementiri modernista de Montornès de Segarra, les nombroses façanes modernistes de Guissona i la Casa Trilla i el cementiri de Torà.
Un dels emblemes històrics del municipi és el Castell de Santa Maria. L’origen etimològic està vinculat al castell que va originar aquest nucli i l’advocació de l’església parroquial, dedicada a Santa Maria. El seu significat va sorgir en parlar del castell on hi ha l’eglesia de santa Maria. Aquest temple ha estat tradicionalment sufragani de Sant Pere de Domí.
És un edifici romànic d’una sola nau, coberta amb volta de canó. L’absis original fou suprimit en ampliar l’església a llevant amb una major nau, coberta ja amb volta apuntada. Així l’eix dels dos edificis no coincideix. A l’oest hi ha la porta d’accés amb arc de mig punt fet amb grans dovelles, la central de les quals conserva una creu en relleu.
A l’interior es conserva una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, possiblement barroca. Es tracta de Santa Bàrbara, donzella de Nicomèdia que fou tancada de molt jove pel seu pare a una torre. Aprofitant una breu absènsia del pare fa obrir una tercera finestra a la torre que ja disposava de dues i es converteix al cristianisme. El seu pare enutjat la mata decapitant-la, després de sotmetre-la a diversos màrtirs. Immediatament després un llamp mata el pare.
Es representa vestida com les verges romanes amb tunica i embolicada amb un mantell, amb la palma del martiri, la torre amb tres finestres. No és d’extranyar que Santa Bàrbara, protectora contra els llamps, es veneri en aquest indret, obert als quatre vents i sotmès als perills de les tronades i les tempestes.
La Tallada
El nom descriu possiblement un accident geogràfic, indicant un espai en forma trencada, abrupta. També és possible, encara que poc probable, que es refereixi a un espai en el qual ha estat tallat el bosc, i actuï com a sinònim de pelada o clariana.
El seu castell es cita ja des de l’any 1664, com castrum de Taiada. El 1066 Guillem Bonfill va donar la torre de la Tallada, amb els seus edificis i l’església a Udalguer Pere. Després, al segle XII foren propietaris els Alemany, el segle XIV els Calders i el 1490 n’era propietari el mestre en arts i medicina Joan Pere de Beda. Al segle XVI el llinatge Soldevila senyoreja la Tallada.
Dins del nucli homònim destaca una estructura semicircular que amb molta probabilitat correspon a un edifici de l’antic castell.
Passejada per les Masies de Melió
Probablement l’origen de les Masies és inicialment molt similar al d’altres petits agrupaments de masos que trobem arreu del territori, estretament vinculat al desenvolupament del cultiu de la vinya avui desapareguda en aquesta zona. Durant el segle XVIII es va produir una plantada i expansió del conreu de la vinya: els pagesos treballaven de valent fent la rompuda de boscos i conreant terrenys ermolats que ells anaven convertint en vinyes esplèndides.
La rabassa ha estat interpretada co l’eina jurídica d’aquest impuls, tot i que aquest contracteestava pensat per a explotacions mixtes amb blat, llegum, oliveres…, complint d’aquesta forma la condició de policonreu que caracteritza l’agricultura tradicional.