Sant Joan de les Abadesses
Informació general
Els principals sectors ramaders han estat el boví i el porcí. També hi ha bestiar oví i cabrum a les zones de muntanya, que els darrers anys del segle XX s’incrementà notablement.
La tradició industrial arrenca del final del segle XIX amb l’arribada del tren per tal de facilitar l’explotació de les mines de carbó de Surroca (1875-80). Posteriorment, al principi del segle XX s’instal·laren diferents empreses tèxtils.
Quant al turisme, el municipi promou activitats de muntanya i activitats relacionades generalment amb la difusió dels atractius turístics de la zona. Pel que fa a l’oferta d’allotjament, el municipi disposa de diverses pensions, un càmping i residències casa de pagès.
Llocs d’interès
Colònia Llaudet
És una colònia tèxtil al peu del riu Ter.
La colònia està formada, a més de la fàbrica, per la casa del director, dos conjunts de blocs d’habitatges dels treballadors (Llaudet i el Pagès), l’església i el cafè sala de ball.
El conjunt és format per tres grups d’edificis alineats i consten de planta baixa i tres pisos, amb cobertes a dues vessants. Els serveis de què disposava la colònia (una cooperativa de consum, cafè teatre o sala de ball, entre altres) configuren una estructura de colònia desenvolupada. Només part dels blocs d’habitatges segueixen en funcionament. La resta està abandonada i en procés de degradació.
Passeig del Comte Guifré
El passeig és un espai que es troba entre el barri vell i el barri del raval. En un extrem hi ha el monestir, i a l’altre el carrer Major, antic portal major de la muralla. Hi ha dos carrils de circulació rodada i en el centre, més elevat, el lloc de passejar, amb sorra, bancs i dues rengleres de castanyers bords. És la principal arteria de comunicació de la vila; té botigues, caixes, bars, teatre, cinema, construccions modernistes, i d’altres d’estil no definit però antigues. Al passeig s’hi fa el mercat de la roba els diumenges al matí, audicions de sardanes i la majoria d’actes festius i populars de la vila.
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l’absis major, anomenat el Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català.
Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l’interior d’un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de Miró de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d’un taller d’escultors especialitzat en la talla de l’alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al segle XIV. Al mateix taller s’atribueixen altres obres conservades a l’església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.
Festes i tradicions
La festa major de la població se celebra el segon diumenge de setembre en honor al Santíssim Misteri, des del 1655.
Durant el mes de setembre sol tenir lloc un cicle de actuacions musicals, i al desembre un cicle de música popular.
Altres celebracions són la festa de la Vila Vella, el 23 de juny.