Sant Pere de Riudebitlles és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Penedès. El topònim prové del monestir establert prop del riu de Bitlles, documentat al segle x com rivus de Birlas o Berilas, d’origen incert. En el fogatge del segle xv s’anomena Sant Pere de Riudebirles i al segle xvi Sant Pere de Riudevitlles, de la vegueria de Vilafranca.
En els primers censos del segle XIX es va registrar San Pedro de Riudevitlles. El 1933 es va fixar en català amb la mateixa grafia actual,modificat el 1937 a Riudebitlles en el context revolucionari contra la hagiotoponímia. Durant el franquisme es va tornar al nom anterior, basat en una grafia tradicional catalana, fins el 1983.
Passejada històrica
Iniciem la ruta històrica per Sant Pere de Riudebitlles parlant del Casal dels Marquesos de Llió. Una atenció molt especial mereix la seva façana, un dels pocs exemples d’edicifi gòtic de caràcter civil que es conserven a Catalunya. La façana, de 23 m d’amplada i 10 m d’alçada, està presidida per 8 finestres, 4 al primer pis que són trífores, i les 4 del segon que són bífores. Entre les unes i les altres hi trobem 4 escuts de llinatge dels Marquesos de Llió. Un cinquè escut de marbre corona l’arc de mig punt de la porta. Al molí del marquès (Cal Ròmul) en trobem dos més.
Els orígens d’aquest magnífic edifici els podríem situar a cavall dels segles XIII i XIV. Al segle XVIII, el Marquès de Llió ( impulsor de la construcció de molts dels molins) amplia el casal amb un molí paperer que es va mantenir en actiu fins al 1990.
Però a Sant Pere també podem trobar La Bassa, una zona d’esbarjo ideal per fer-hi passejades a peu, amb bicicleta o a cavall i contemplar el plataner centenari catalogat com a arbre monumental.
Situada a 2 Km del nucli en direcció a Sant Quintí de Mediona, prop del molí de Les Toeses, aquesta impressionant bassa amb capacitat de 74 milions de litres -una de les més grans del Penedès- està destinada a garantir cabal d’aigua del Rec i poder utilitzar-la en cas d’incendis.
En darrer terme, recomanar-vos una passejada pels espais fluvials dels Rius Mediona-Bitlles, Lavernó i Anoia, que formen part dels ecosistemes fluvials més rellevants de la Comarca de l’Alt Penedès.
Es tracta d’un recorregut, de 43 quilòmetres i dificultat mitjana-baixa, segueix les conques formades pels rius Mediona-Bitlles, Lavernó i Anoia. Aquest és un espai ideal per fer una sortida amb la família aprofitant un dia que faci bon temps.
El Pont Nou, referent del poble
Podríem dir que l’element més singular de Sant Pere és l’anomenat Pont Nou, un impressionant aqüeducte de 80 m de llargada per 25 d’alçada que transporta les aigües del rec per sober el torrent d’en guilló alimentant els molins i els horts.
Aquest aqüeducte es troba a 1 Km del poble i està format per 10 grans arcs de mig punt. Fou construït cap al s. XIII, però un terratrèmol n’esfondrà una part que s’hagué de reconstruir el 1672, fins acabar definitivament les obres el 1721. L’any 1987 va ser completament restaurat. Al voltant del pont es troba el Parc Natural del Pont Nou, una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes on es pot anar a passar el dia o a fer una bona passejada. Torrent endins, arran del camí es pot gaudir d’una magnífica i densa vegetació d’albes blanques, roures, pins, alzines i d’altres.