SANT PERE DE TORELLÓ
Sant Pere de Torelló pertany a la comarca d’Osona, província de Barcelona, es troba a l’extrem septentrional de la plana de Vic, a la confluència del riu Ges i del riu Fornès, i limita amb el Ripollès i la Garrotxa. Ocupa una extensió de 57,47 km2, a 621 m. d’altitud i té uns 2.491 habitants. La població es distribueix entre el nucli urbà i un gran nombre de masies disseminades per tot el terme.
Actualment afronta al nord amb el terme de Vidrà, a l’est amb els de Joanetes i Santa Maria de Corcó, al sud amb Torelló i Sant Vicenç de Torelló i a l’oest, amb el mateix terme de Sant Vicenç i els de Besora i Orís. Es tracta de un territori força accidentat, sobretot pel cantó nord, on topa amb els vessants de la serra de Bellmunt, amb la serra de Curull i la de Llancers.
Visites amb molta història
En primer lloc cal parlar de El Santuari de Bellmunt es troba situat a 1.246 metres d’altitud.”L’ermita al cel suspesa” com deia Jacint Verdaguer, en tenim la primera referència l’any 1219 i ofereix una de les panoràmiques més extenses de la comarca d’Osona i del sud del Ripollès. En dies molt clars es pot veure fins i tot les muntanyes de Montserrat i el cim Pedraforca.
Camí del Santuari de Bellmunt, podem trobar l’Alsina Grossa, l’arbre més emblemàtic del municipi. Les alzines (quercus ilex) són arbres de secà, de full perenne, que viuen preferentment en indrets erms i solellosos, d’aquí que en podem trobar a la part baixa dels solells de les serres de Bellmunt i Curull.
Però a Sant Pere de Torelló també hi trobem les restes d’alguns castells. El de Torelló, el de Sa Reganyada al cim de Bellmunt, el de Curull i el de la Vinyeta del castell de Curull s’en conserven poques restes, però l’indret on s’ubica l’antiga fortalesa, la serra de Curull, té un gran valor natural. Pel que fa a la Vinyeta, és sobre la Vall del Ges, a uns 800 m d’altitud i a peu de la serra de Curull.
Menció especial mereixen també els diversos ponts repartits pel municipi: el pont de la Riera i el pont de Tarragona. Ambdós ponts formaven part dels camins de ferradura que utilitzaven la gent de Sant Pere per dirigir-se cap a altres indrets de la comarca d’Osona, Vidrà o a la Garrotxa.
El pont de La Riera, d’estil romànic, es troba dins la finca del mas La Riera. A causa de l’aiguat del 1940 el pont sofrí alguns desperfectes, els quals posteriorment foren subsanats. El pont el feien servir sobretot la gent de la Vola i Masies de Sant Pere per portar el bestiar a les fires. És doncs un pont que formava part d’un camí transhumà.
Una última aturada
La darrera visita que farem tindrà com a protagonista l’ermita de Sant Roc. A l’indret conegut per Serrat de Nespla, sobre un petit cim i roquissar a 730 metres d’altitud, s’erigeix aquesta ermita, la qual dista mitja hora del poble de Sant Pere i des d’on es pot gaudir d’una panoràmica vers la plana de Vic.
Construïda, segons la inscripció de la campana, l’any 1698, d’art en té poc. La campana és realment molt bonica i està ornamentada amb fulles de roure. Disposa de l’espai necessari per a la celebració de l’august Sacrifici. Té un petit campanar d’espadanya i completa bellament l’edifici l’atri davanter, cobert amb una teulada de la mateixa alçada de l’edifici, sostinguda per dues columnes i amb pedrissos laterals per a seure. Cada 16 d’agost es celebra una missa i s’hi canten els Goigs de Sant Roc.