Sant Pere Pescador
Sant Pere Pescador, municipi de 1.710 habitants, té una extensió de 17,80 km2 que s’estén al centre del golf de Roses. El sector litoral de platja i aiguamolls i el tram del riu Fluvià, que travessa el terme, estan inclosos dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Cal destacar que és l’únic indret de la costa brava on hi podem trobar més de sis quilòmetres de platja verge de dunes i sorra fina.
Les principals fons d’ingressos de l’economia local provenen bàsicament de l’agricultura i el turisme. En concret, les terres planes i fèrtils es dediquen a conreus de regadiu com la fruita dolça gràcies als nombrosos canals que hi circulen i a la riquesa de les aigües freàtiques. Per exemple, la poma és el principal element de producció agrària i s’exporta arreu gràcies a la seva reconeguda qualitat.
Sant Pere Pescador és el lloc idoni per fer tota mena d’esports. A les platges s’hi fan multitud d’activitats com: windsurf, vela o caiac. Alhora, les grans extensions de zones verdes i boscoses ofereixen la possibilitat de practicar el senderisme, l’equitació o llargues passejades en bicicleta.
El pas del riu Fluvià dóna al municipi un paratge natural únic a on delectar-se d’un relaxant dia de pesca envoltat d’un entorn únic i singular.
Una excursió pel carril bici
El carril bici ofereix la possibilitat de conèixer el medi natural i paisatgístic de Sant Pere Pescador. El recorregut s’inicia al voltant del riu Fluvià fins arribar a la platja, i continua per les extenses explotacions d’arbres fruiters. L’itinerari té característiques diferents depenent de l’època de l’any que es realitzi.
Quant a l’itinerari, el carril bici es pot començar a qualsevol tram del seu recorregut. Sortint del nucli urbà i un cop travessat el pont, girar a mà esquerra i anar vorejant el riu. Aquest tram del trajecte forma part de l’itinerari natural a l’entorn del riu Fluvià i es caracteritza per la seva gran diversitat d’aus.
En el km. 1.500 s’arriba a la platja de Sant Pere, singular per ser la única platja de la Costa Brava amb més de sis km. de dunes verges. El recorregut avança a la vora de la platja fins arribar al km. 4 a on s’haurà de girar a mà dreta, aquí es deixa enrera el paisatge marítim per trobar-nos amb camps d’arbres fruiters.
Un cop es deixen enrera les explotacions agrícoles el carril bici s’enllaça amb la carretera local direcció al poble. En aquest tram del recorregut es pot escollir entre dues opcions: la primera és continuar el trajecte per la carretera principal direcció al casc urbà, la segona opció, és girar a mà esquerra al km. 5.200, a la urbanització Bon Relax, després prendre primer el carrer Besalú i llavors el carrer Sant Pere fins arribar a la rotonda per a retornar un altre cop al poble.
Visitem els Aiguamolls de l’Empordà
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya, ja que la seva creació, l’any 1983, va ser conseqüència d’una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976 per aturar un projecte d’urbanització que pretenia construir una marina residencial per a 60.000 persones en el sistema llacunar situat entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià.
Els aiguamolls empordanesos ocupaven, antigament, gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. Per fer-nos una idea, el massís del Montgrí es trobava aïllat per les aigües, i els grecs van fundar Empúries en una illa entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter.
Aquella extensa àrea de maresmes va anar desapareixent a causa de la dessecació per a aprofitaments agrícoles i ramaders, per evitar el paludisme, i a partir dels anys 60, a causa de l’especulació urbanística. Si l’any 1976 no s’hagués iniciat la campanya de defensa, actualment no quedaria cap vestigi d’aquesta zona humida.
L’any 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de protecció dels aiguamolls de l’Alt Empordà.
Els del Baix Empordà, és a dir, la zona del baix Ter i de Pals, van quedar fora de la Llei però finalment han quedat inclosos dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i s’espera que a la llarga es converteixin en reserves naturals.