SANT SADURNÍ D’ANOIA
La vila de Sant Sadurní d’Anoia està situada a la comarca de l’Alt Penedès, terra de vinyes i de cava que desplega un paisatge d’arrels mil·lenàries captivador. Entre Barcelona i Tarragona, a l’interior però acaronant la costa, és un lloc de pas quasi obligat per a tots aquells que travessen Catalunya en direcció nord-sud.
Enguany Sant Sadurní, amb més d’12.000 habitants, és la Capital del Cava indiscutible. Més de vuitanta cases elaboradores locals produeixen el noranta per cent de tot el cava de l’Estat i, d’entre aquestes, les principals avui dia exporten amb la DO Cava a arreu del món.
Cava reconegut arreu
Segur que molts teniu relacionat el poble de Sant Sadurní d’Anoia amb el cava. I és que la tradició atribueix “l’invent” del vi escumós al frare benedictí Dom Pierre Perignon, tot i que en realitat no pot dir-se que l’inventés, però sí li correspon el mèrit de ser el primer d’estudiar-ne les característiques detingudament i millorar-ne la tècnica de preparació.
El cava, aleshores dit vi de Champagne, tingué un èxit comercial fulgurant i s’imposà com a vi prestigiós, cosa que no passà desapercebuda als viticultors i tècnics d’altres contrades com Catalunya, que cap a final del s. XIX començà a comercialitzar-ne les primeres ampolles al mercat català.
Partint d’aquesta base, Sant Sadurní d’Anoia i els seus voltants es convertiren en el nucli d’aquella incipient indústria en expansió i, en l’actualitat, cent cinquanta –nou municipis configuren la Regió del Cava, la zona de producció delimitada de la DO.
Edificis històrics
Sant Sadurní d’Anoia compta amb un ampli ventall d’edifics històrics que val la pena descobrir. Un bon exemple d’aquest fet és l’ermita preromànica de Sant Benet d’Espiells, datada del s. X-XI, al nucli agregat d’Espiells, dins el terme de Sant Sadurní d’Anoia. O el campanar gòtic (segle XVI). de l’església parroquial de la vila, reformada entre 1924 i 1926. Es distingeixen també la torre carlina de la Font del Mingo, datada del 1873, i la capella de l’antic hospital.
Com a mostres del modernisme català despunten el conjunt de les caves Codoriu (1906), catalogat com a Monument Historicoartístic Nacional, i les caves Freixenet (1927), a les quals crida l’atenció la magnífica cornisa ondulant decorada amb ceràmiques vidrades de colors. Al centre del poble, el modernisme sovint deriva cap a una barreja d’estils propera a l’eclecticisme, que és manifest a la casa Lluís Mestres (1909), Cal Rigol (1903), Cal Calixtus (1885), l’Ateneu Agrícola (1908-1909), la Casa Consistorial (1896-1900) o als Magatzems Santacana Roig (1905).
Aquests edificis dibuixen l’eix del nucli històric de la vila, que s’ha transformat recentment en zona de vianants i centre comercial. A les caves més antigues de la vila, també hi ha exemples clars d’aquests estils, encara que són una mica peculiars a causa de les característiques de les caves.
El Cavatast, una cita molt important
L’any 1997 l’Ajuntament de Sant Sadurní va organitzar la primera edició del Cavatast i després que el Patronat de Turisme agafés el relleu de la seva organització, l’única fira de degustació de caves i gastronomia arriba a la seva onzena edició consecutiva.
Aquell esdeveniment que va iniciar el seu camí l’any 97 sense saber massa ben bé cap a on evolucionaria, s’ha consolidat fermament com una fira de referència per al sector i per al públic que any rere any visita la mostra. Tant la visiten professionals del sector de l’elaboració, la comercialització, l’hostaleria com consumidors que demostren ser uns veritables amants del cava.
Al Cavatast hi són convidades a participar empreses elaboradores de cava d’arreu de la Denominació Cava, però també hi tenen un pes important en l’apartat de degustació gastronòmica els principals referents locals de la restauració, la xarcuteria i la xocolata.
El Cavatast es duu a terme en plena via pública, en un cèntric indret com és la Rambla de la Generalitat, que durant tres dies convertim en un veritable recinte firal a cel obert, amb tots els serveis necessaris per a expositors i visitants.