Santa Coloma de Cervelló
Informació general
L’activitat principal per a l’economia del municipi havia estat l’agricultura. Aquesta activitat encara és important, tot i que en regressió.
El lloc s’industrialitzà a la fi del segle XIX, època en què Eusebi Güell i Bacigalupi hi fundà el 1890 la Colònia Güell de filats de cotó.
Al terme radiquen, també, diverses indústries i magatzems del ram metal·lúrgic, químic i de la construcció. Alhora, la creixent importància residencial del terme, en gran part pel pas de residències secundàries a permanents, ha fet que s’hagi impulsat el sector dels serveis.
L’eix de comunicació del terme és la carretera local de la dreta del Llobregat, amb la qual enllaça una carretera que porta al poble de Santa Coloma. Hi ha diverses pistes, com la de la Plaça de les Bruixes, sota Montpedrós, que enllaça amb la carretera de Torrelles, i a migdia les que comuniquen amb diversos masos, com el camí de Ca n’Albot, que conflueix amb l’antic camí del Llor, ja en el terme de Sant Boi. A la Colònia Güell hi ha un baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat. El 1937 el municipi de Santa Coloma de Cervelló canvià el seu nom pel de Pinedes de Llobregat.
Llocs d’interès
Església parroquial de Santa Coloma
És d’origen romànic i el seu nom antic era Santa Coloma de Montpedrós. És un edifici de nau única coberta amb volta de canó seguit, un xic apuntat i compta amb un airós campanar de torre. Va ser molt modificat a la fi del segle XVI, quan es va enderrocar la capçalera original, es va allargar la nau i es van afegir les capelles laterals. El portal, de llinda recta, és d’aquella època (duu la data de 1594) i va ser traslladat a l’actual emplaçament quan es va construir la façana moderna. A l’interior es conserva una absidiola romànica, descoberta l’any 1988. També són d’època romànica la façana de ponent i la base del campanar.
Colònia Güell: Cripta
A l’exterior hi la nau inferior de planta aproximadament oval, anomenada popularment la cripta, el pòrtic exterior de columnes guerxes i arcs que sustenten les voltes parabolicohiperbòliques que, alhora, suporten una rampa que havia d’ésser l’escalinata principal d’accés a la nau superior, un campanar i l’escala de ponent de l’edifici.
El pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic que antecedeix a la cripta és el primer lloc on Gaudí emprà aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloïdals a la història de l’arquitectura. El pòrtic està també decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma de X. La porta d’entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals, amb els seus corresponents símbols: la Prudència una guardiola, la Justícia una balança, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperància un porró i un ganivet tallant pa.
La clau de volta del pòrtic conté un crismó de la Santíssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, símbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, símbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, síntesi dels altres dos. Al llarg de la cripta destaca tanmateix la decoració amb peixos, símbol de Jesús, ja que peix en grec és «ikhthus», acrònim de Iesus Khristos Theos Uios Soter (Jesús Crist Déu Fill Salvador).
A la cripta destaquen els grans finestrals, de forma hiperboloidal, coberts amb vidres de colors en forma de pètals de flor o ales de papallona. A l’interior s’alternen pilars circulars de maó amb columnes inclinades de basalt de Castellfollit de la Roca. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d’Isidre Puig i Boada; i el de l’esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l’interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l’altar major. Destaquen tanmateix les piles d’aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l’antiga colònia espanyola.
El 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego.
Can Ribot
Masia datada originalment al segle XVII però molt transformada i ampliada en èpoques posteriors, especialment al segle XVIII. Té planta rectangular, amb teulada a dues aigües i cossos agregats a banda i banda. A la façana principal hi ha el portal d’arc rebaixat i algunes finestres amb llinda i brancals de pedra. A la llinda de la finestra principal hi ha gravat el nom de Narcís Ribot i la data de 1787. Va ser un mas força important, amb una gran extensió de terrenys que al segle XX es van convertir en una urbanització. La casa ha estat condicionada modernament com a restaurant.
Festes i tradicions
Les festes més importants són la festa major d’hivern, que se celebra al desembre, i la festa major d’estiu per l’agost, amb el tradicional repartiment de panets de Sant Roc. La parella de gegants, Roc i Colometa, participa en aquests actes festius. Per l’abril té lloc l’aplec de Sant Antoni i pel maig la popular Festa de la Cirera.