Santa Eulàlia de Ronçana
Informació general
Tradicionalment era un terme agrícola amb pocs masos, però amb petits nuclis que vivien del conreu de la terra. Els conreus més típics eren antigament el blat, la vinya i els fruiters. Modernament, com arreu del Vallès, s’ha imposat el conreu de farratge, més productiu, i de cereals per a gra (ordi, civada, blat). Malgrat tot, es mantenen encara algunes explotacions residuals de vinya, olivera i, sobretot, avellaners. El desenvolupament dels conreus farratgers ha anat lligat al del bestiar, principalment boví per a la producció de llet, porcí i aviram.
Té com a eix la carretera de Parets a Bigues, que travessa el terme de sud a nord paral·lela a la riera de Tenes i que enllaça, ja al municipi de Lliçà d’Amunt, amb la carretera C-1415b de Granollers a Caldes de Montbui.
Llocs d’interès
Sant Cristòfol de Pallars
Planta de nau única, arrebossada a l’interior, coberta amb teulada a dues vessants. Absis semicircular, amb volta de mitja taronja i un altar de pedra. Té dues finestres esqueixades d’arc de mig punt, una al centre de l’absis i una al mur lateral. La façana té una porta dovellada d’arc de mig punt i a la part alta presenta un petit ull de bou. El capcer és triangular i sobrepassa una mica la teulada. El mateix passa a la capçalera. El parament és de carreus ben arrenglerats. Els angles estan emmarcats per grans carreus.
Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana
Tot i que la seva tipologia respon a una capella romànica, no hi ha cap dada documental anterior al segle XVI, en què apareix a les visites pastorals. Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica. És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
La primera documentació de la parròquia és de l’any 932. L’any 1059 era una de les parròquies que formaven part de la baronia de Montbui. En un testament del 26 de juny de 1114 –transcrit 1124 a l’arxiu de Santa Anna– Pere Gibert fa una donació a l’església de Santa Eulàlia de Manzana. Apareix en molts altres documents, sense especificar exactament quan fou edificada. Es va reedificar l’any 1880, aprofitant la portada del segle XVII, trossos de mur i dues claus de volta. Sembla que era una església petita i es va ampliar molt. En diferents visites pastorals apareixen mencions a petites reformes: el 1626 es demana reparar la volta de l’altar major. El 1737 es demana blanquejar les parets interiors.
La tradició diu que l’església vella seria prop de Can Brustenga.
Capella de Sant Simplici
Capella de nau única i absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d’enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós. A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.
La façana té un campanar d’espadanya d’un sol arc, un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l’arquitrau. Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568. Està adossada a una masia on vivia l’ermità i servia d’escola.
Festes i tradicions
D’entre les tradicions de Santa Eulàlia de Ronçana cal destacar la festa major d’estiu, que se celebra el primer diumenge d’agost, i la d’hivern, recuperada el 1983, el 10 de desembre, per Santa Eulàlia. Es fa un aplec a l’ermita de Sant Cristòfol, el 10 de juliol.