Santa Margarida de Montbui
Informació general
Els conreus, que ocupen aproximadament un terç del terme, són principalment de secà, i hi predominen els cereals, seguits de la vinya, els ametllers i les oliveres. Les activitats ramaderes es basen principalment en l’aviram i els ramats d’ovins, però també hi ha cavalls, bestiar porcí i boví a més de producció de mel. En la part no conreada predominen els boscos de pins, seguits pels alzinars, el matollar i l’erm.
Les activitats industrials, base econòmica del municipi i en la major part localitzades a Sant Maure, són representades pels sectors del gènere de punt, la metal·lúrgia, la química i l’alimentació.
Llocs d’interès
Castell de Montbui (o de la Tossa)
Està documentat des de l’any 970, poc després del repoblament cristià de la comarca, quan va ser cedit al bisbat de Vic. D’ell en depenien als inicis els castell de Saió i de Tous. La mitra vigatana en va mantenir el domini superior fins al segle XIV, tot i que des de mitjan segle XII era senyorejat per la poderosa nissaga dels Cardona, que en va arribar a ostentar el ple domini a partir del seu retorn a la corna, el 1322. Els Montbui, que originalment només n’eren els castlans, en van assolir la plena propietat a mitjan segle XV. Els seus successors, els comtes de Plasència, la van mantenir fins al segle XIX.
Del castell en resta només un edifici de planta rectangular arrodonida, construït amb un aparell irregular, amb algunes filades d’opus spicatum. Es pot datar al segles X i XI. Ha estat restaurat modernament.
Santa Maria de la Tossa de Montbui
Obra del segle X, renovada cap al 1032. Té elements preromànics i romànics. Tres naus preromàniques de sis tramades, voltes en lleuger arc de ferradura, forma que es repeteix en les arcades que reposen les naus, les quals arcades descansen sobre curtes i massisses columnes amb àbac i capitells desproveïts de tota ornamentació. Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Oliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres àbsides, aquestes amb arcuacions i bandes llombardes i una finestra al mig. Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada. El portal, encarat a migdia, és d’arc rodó i adovellat, construït al segle XVI. L’altar és presidit per una imatge romànica de Mare de Déu de Gràcia que data del segle XIII.
El terme del castell de Montbui ja és citat des de l’any 936. L’any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l’època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d’evitar la destrucció en les freqüents invasions de sarraïns. Després d’uns anys d’abandonament, va ésser acabada cap al 1032 per l’impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca. Sembla acabada, aquesta reconstrucció, l’any 1035.
A finals del segle XVI s’afegí la capella del cantó nord, dedicada a la Verge del Roser, per part de la família Vilaseca, com a panteó familiar. Fou parròquia activa fins que el 1614 la parroquialitat fou traslladada a Santa Margarida i restà com a sufragània seva. El 1828 perdé aquesta categoria i restà com a ermita. L’any 1954 el C.E.C.I. i el Servei de Restauració de la Diputació van procedir a la seva restauració. Malgrat les mutilacions sofertes, un dels primers a veure la vàlua de l’església fou mossèn Amadeu Amenós. Entre 1954 i 1964 l’església va ser restaurada, i el 1955 es creà el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que s’encarregà de mantenir el conjunt.
Antigues escoles
Edifici dels anys 1921-22. Com moltes escoles de l’època té una estructura simètrica, amb un cos central on hi ha l’accés, de dues plantes, i dos cossos laterals d’una sola planta. Igual que l’edifici veí de l’Ateneu, de la mateixa època, utilitza el maó vist com element ornamental remarcant la llinda de les obertures. Ha estat rehabilitat modernament per acollir serveis municipals.
Festes i tradicions
Les festes més destacades són, al gener, la festa major d’hivern per la festivitat de Sant Maure, quan es fan actes diversos tant a Sant Maure com al nucli antic de Santa Margarida de Montbui, de la mateixa manera que es fa per la festa major d’estiu, al juliol, per la festivitat de Santa Margarida.