Santa Maria de Palautordera
Informació general
Les feines del camp ocupen cada any menys població però encara té certa importància el conreu de cereals per a gra (ordi, blat, civada, melca), farratges (anuals, plurianuals, alfals) i d’horta i blat de moro als sectors de regadiu. Pel que fa a la ramaderia, al final del segle XX els sectors més importants eren el porcí i l’aviram.
La indústria, d’antiga tradició en l’aspecte menestral de la parairia i constatada des del segle XVI, va ser causa de la creació d’algunes petites fàbriques tèxtils al principi del segle, situades fora de la població. També fou remarcable la indústria o fàbrica de paper fundada el 1779 per la família Guarro, prop de la Tordera, que donava feina a unes cinquanta persones vers el 1943, quan la periòdica manca estival d’aigua féu que els Guarro traslladessin la indústria a Gelida.
Llocs d’interès
Castell de Palautordera
El Castell de Palautordera fou una construcció al municipi de Santa Maria de Palautordera declarat bé cultural d’interès nacional. La torre que resta de l’antic castell de Palautordera està adossada a l’actual església parroquial del municipi, a l’entrada del poble, i li fa de campanar. És una torre de planta circular de considerable alçada. La part superior fou sobrealçada posteriorment amb dos pisos hexagonals amb una finestra d’arc de mig punt de cada cara del cos superior. La torre està coronada amb una coberta piramidal amb merlets esglaonats. La part rodona té un parament fet amb palets de riera i la part superior és de carreus ben tallats. Hi ha escasses dades del castell de Palautordera. Les primeres referències són del 908 i el 996, en uns documents on s’esmenta la villa Vitaminea que vocant Palacio. L’any 1045 es torna a esmentar de la mateixa manera. L’actual església parroquial es va edificar sobre l’antic castell, al segle XVI, fent servir la torre de campanar.
Església parroquial de Santa Maria de Palautordera
Edifici religiós de paredat i façana arrebossada. La portada com la major part de la fàbrica és del segle XVI. Té un arc apuntat, format per fascicles de columnetes i les arquivoltes corresponents. Té dos pinacles i pilastres. Damunt l’extradós hi ha decoració amb cards, i en la clau un floró que corona el pinacle. Damunt la portada hi ha un ull de bou. Sota la teulada hi ha una sèrie d’arcs trilobats, del 1939. Corona la façana una creu moderna. El campanar té tres cossos i l’absis és poligonal.
El campanar té tres cossos, el primer és circular, com una torre militar, construït amb palets. El segon i el tercer són hexagonals, de carreus. En el tercer hi ha sis obertures d’arcs apuntats per a les campanes. El coronament és de merlets. El cos inferior prové del que era palau militar.
Capella de Nostra Senyora del Remei
Edifici religiós d’una sola nau. L’exterior és de paredat. La portada és d’arc rebaixat, de carreu. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana està arrebossada i emblanquinada, hi ha una imatge amb rajola de ceràmica de la Mare de Déu del Remei. L’interior és de planta de creu llatina, amb una cúpula al centre. El presbiteri té un creuer i tres cossos. En els costats del creuer hi ha dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià (esquerra) i Sant Erasme (dreta).
Festes i tradicions
Les festes més importants són la festa major d’hivern de Sant Burget, que se celebra el darrer diumenge de gener, i la festa major de la Mare de Déu del Remei, que s’escau el segon diumenge d’octubre. Una de les celebracions més multitudinàries és la cursa popular nocturna Clar de Lluna, la primera quinzena de juliol i coincideix amb una fira d’artesania.