Santa Maria d’Oló
Dades generals
Pertany a la comarca del Bages i l’extensió del seu terme municipal és de 64,24 km2 i amb una altitud de 544 metres ;la seva població aproximada consta de 1089 habitans .
S’accedeix a la xarxa viària agafant el desviament a la BV-4315 des de l’Eix Transversal de la C-25 . Pel que fa als transports públics es poden agafar els autobusos Tragsa de Manresa-Sta. Maria d’Oló o els de Sagalés Barcelona-Sta. Maria d’Olo .
Els dimarts hi ha un mercat setmanal .
Història
Les primeres referències
Les primeres referències sobre el nom d’Oló, totalment ocasionals, les trobem els anys 889 i 890 en dos documents que parlen sobre la dotació de la catedral de Vic, per tant, el municipi de Santa Maria d’Oló té més de mil-cent anys d’història. Un fet curiós és que el fons documental antic ens mostra com fins a mitjans del segle X el terme d’Oló es situa dins del comptat d’Osona, i de mig segle cap endavant es dirà que es troba en el comptat de Manresa.
També de forma documentada, l’any 940 aparèixen termes que fan referència al nucli agregat de Sant Joan d’Oló.
La formació del poble
És difícil saber quan sorgeix el poble de Santa Maria d’Oló. En el segle X apareix esmentat el castell d’Oló construït dalt del turó. Al seu costat s´hi edificarà una església romànica i, el més probable és que, a la sagrera de l’església protegida pel castell, s´hi comencéssin a construir cases i a insinuar el que serà el poble d’Oló segles després. La crisi baixmedieval dels segles XIV i XV (Pesta Negra i guerres de Joan II) van buidar de gent el Bages i Santa Maria d’Oló. Molts masos es despoblaren i s’agregaren als que quedaren i les cases del petit nucli d’Oló també quedaren deshabitades. Caldrà esperar el segle XVI per tornar a trobar una certa dinàmica dalt del turó on sorgirà el poble, el creixement però, serà lent.
Segurament la configuració de la part vella de Santa Maria d’Oló es féu al llarg del segle XVII com semblen demostrar les llindes de les cases i quan la gent que hi vivia va haver de construir una església més gran perquè no hi cabien en la del costat del castell que hem esmentat anteriorment.
L’expansió urbana es produí, com era lògic, per la banda més plana del turó. S’originà així, fins arribar al seu peu, l’antigament anomenat carrer Major, anomenat així perquè un cop construït era el més llarg i més ben situat del poble. Popularment s’anomena La Costa fent referència a la llarga pujada fins arribar a dalt l’església. El nom de carrer Major fou canviat l’any 1957 pel nom de St. Antoni.
Un cop al peu del turó, el poble podia crèixer en dues direccions i és el que feu en els segles XVIII i XIX, aprofitar el camí que anava cap a Vic, l’actual carrer de Vic, o el camí que anava cap al molí que deuria servir per moldre els grans per a la gent d’Oló i després serà aprofitat per construir una fàbrica tèxtil, antigament anomenat carrer Molí i que ara és l’actual carrer Josep Sauleda.
A Oló es va produir un altre fenòmen que confirma la tendència al poblament dispers: l’aparició dels ravals. A molts llocs va aparèixer un carrer allunyat que es constituí en raval i que encara avui porta aquest nom. A Oló van aparèixer tres ravals: El Raval, El Raval Rovirola i El Raval Santa Eulàlia. És un fenòmen del segle XVIII : alguns propietaris, tot i aprofitant el creixement agrari i demogràfic del set-cents, van establir petites parcel·les a petits pagesos, juntament amb un hort darrera la casa i algun camp per plantar vinya. A la parcel·la hi havien de construir una casa compartint la paret mitgera amb el veí.
En resum, a finals del segle XVIII, trobem el poble vell a dalt el turó, el carrer Major a la costa i els carrers Vic i Molí al peu, i els tres ravals abans esmentats. Aquest esquema es mantindrà fins el segle XX.
L’expansió urbanística del poble
Diversos fenòmens que es produïren en la nova centúria expliquen els canvis urbanístics i el sorgiment de nous carrers. En primer lloc, la construcció de dues fàbriques: una aprofitava l’antic molí i l’altra, de nova creació, s’instal·lava a tocar la carretera nova. Ambdues significaven el manteniment de la població, i fins i tot, un increment com va passar els anys seixanta; en segon lloc , la construcció de la carretera que connectava el nucli urbà amb la carretera d’Avinyó i de Vic; en tercer lloc la instal·lació de serveis i de vies de connexió als ravals; i en quart lloc, l’abandó de les cases de la costa , per comoditat, de baixar a viure al pla on era possible construir una casa amb les comoditats actuals. La combinació d’aquests quatre factors, explica l’expansió urbanística del segle XX.
Així doncs, el carrer de Vic creix i apareix “la carretera” com a carrer nou, que posterioment, l’any 1940, se li donarà el nom d’Avinguda Manuel López, el nom de qui havia construït una fàbrica al poble.
Durant la guerra, les obres en el torrent van permetre explanar el tros de la carretera que connectava amb el poble i possibilitava la formació d’una gran plaça. Aquesta plaça ha esdevingut el centre urbà d’Oló, sobretot després que l’empresa Hemalosa pagués l’esgésia nova, el Centre Recreatiu i hi construís dues torres destinades a l’amo de l’empresa, una de les quals és l’actual ajuntament.
Paral·lelament a l’expansió urbanística del nucli de Santa Maria d’Oló es produeix un altre fenòmen:la despoblació rural.
Llocs d’interès
Església parroquial de Santa Maria d’Oló
L’església parroquial de Santa Maria d’Oló conserva dos retaules Barrocs , el major dels dos, dedicat a la Mare de Déu Assumpta, és obra de l’escultor manresa Pau Sunyer. La seva construcció fou contractada l’any 1663 i va ser acabada al 1673 . De planta poligonal , les seves mides són 8,4 metres d’alçada per 3,30 metres d’amplada . Cal remarcar el tall de les escenes bíbliques i marianes representades en els diversos plafons . El retaule fou restaurat l’any 1991 .
En la nau lateral dreta de l’església es conserva un petit retaule de Sant Isidre .
Església parroquial de Sant Joan d’Oló
L’església està adossada oer un costat a la rectoria i per l’altre al cementiri . Al davant encara s’hi conserva el comunidor , lloc on s’aixoplugava el sacerfor . Aquest és l’únic comunidor conservat en el terme de Santa Maria d’Oló.
Sant Feliuet de Terrassola
Església completament restaurada que es troba documentada des de l’any 927. Edifici amb dues naues paral·leles amb dos absis i al segle XIII es va afeguir una massissa torre quadrada que es va utilitzar com a campanar .
El castell
Construcció medieval edificada al cim d’un turó .
Al voltant del castell es va originar el primer nucli de poblament .
Les cases que envolten el castell aprofiten el mur per la seva construcció .
Barraques de vinya
Considerables com a patrimoni arquitectònic rural .
Es realitzaven amb la tècnica de la dedra seca. Servien per a guardar les eines de conreu , com a refugi temporal del pagès i els animals davant les inclemencies del temps o com habitatge dels treballadors del camp .
Festes i celebracions
Festa de Sant Sebastià, Festa Patronal.
És una de les dues festes locals, i es celebra el 20 de gener de forma estrictament religiosa.
Festa Major de Sant Joan d’Oló
És el primer diumenge d’Agost i l’organitzen l’Associació de Veïns de Sant Joan d’Oló: xocolatada, ball i futbol.
Fira de Nadal
Es celebra el diumenge abans de Nadal. És una fira de productes artesans, naturals i de pagès, i també de productes nadalencs, amb demostració d’oficis antics: Cisteller, Escloper, Luthier, etc. S’ubica en el magnífic
entorn del nucli antic del poble. També hi trobem: Exposicions, Concert a càrrec de l’Escola Municipal de Música de Santa Maria d’Oló, Espectacle Infantil amb Caga Tió a la tarda.