Santa Pau
Informació general
La part més planera és dedicada als conreus i a les pastures permanents, situades especialment en els sectors de terres basàltiques descompostes i alterades, d’una gran fertilitat; els més característics són els cereals (sobretot blat de moro),
farratge, hortalisses i llegums. La cria de bestiar boví, oví, porcí, aviram i conills és un bon complement del sector primari.
La indústria se centra en els sectors tèxtil, de la fusta i de l’alimentació.
Llocs d’interès
Castell de Santa Pau
És un gran casal rectangular, amb pati interior i torre angular quadrada. Obra dels segles XII al XVII. El castell dels barons de Santa Pau té la fesomia d’una gran pairalia senyorial fortificada. La planta és quadrada i a la banda nord-est hi ha una torre de l’homenatge, alta, esvelta i també de planta quadrada. La torre sobresurt poc de l’edifici, però domina l’entrada. Fins al primer pis, l’edifici, està construït amb carreus i la resta amb morter. Les muralles i els fossats quasi han desaparegut del tot però encara conserva alguns finestrals gòtics, d’altres fets el 1653 pel baró Raimon d’Oms i un bonic pati d’armes amb una gran escala.
Hi ha una capella baronial molt petita adossada al castell. Té una porta amb un arc circular fet amb carreus de pedra bastant regulars. Per accedir a la porta hi ha dos esglaons. Sobre la porta hi ha una petita obertura tipus espitllera. Forma part de la planta baixa de la torre de l’homenatge, la part més vella del castell. Hug Ademar li féu donació d’un esplèndida vera creu. Al cor de la capella hi havia un retaule encastat de l’any 1340. Durant l’ocupació francesa es va haver d’empenyorar tota la plata de la capella. Fou restaurada l’any 1766. Les monges la van utilitzar durant un temps de carbonera i rebost.
Església parroquial de Santa Pau
Les obres de construcció de l’església varen ésser començades el segle XVI i continuades posteriorment. Es va seguir l’estil gòtic encara que tota la part última de l’església es devia decantar cap al barroc. El temple és d’una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb voltes d’aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la datació cronològica de l’edifici. Adossada al costat esquerre dels peus de la nau, s’aixeca l’esvelta torre del campanar.
Pel que fa a les claus de volta heràldiques, cal tenir en compte que els escuts esculpits a l’església no són del Santa Pau sinó dels Oms. L’escut de la casa dels Oms presenta tres faixes sobre el camp. També hi ha dues claus de volta pròximes a l’entrada del temple presenten el blasó dividit, representant l’aliança familiar entre els Oms i els Parapertusa.
Pel que fa a les claus de volta iconogràfiques, n’hi ha tres. La de Santa Maria és la clau de l’altar principal, més gran i anterior a les claus laterals. Representa la Verge abillada amb mantell i coronada amb el Nen al braç esquerre. L’Infant aguanta el llibre amb les dues mans i la Mare porta a la dreta l’esfera. Està sostinguda per dos àngels.
Plaça porticada de Santa Pau
La plaça és una mena de triangle deformat, amb una diversitat de línies als pòrtics: alguns són apuntats, altres rodons, alts, baixos, etc. Està presidida per l’església parroquial de Santa Maria i per gran casal dels barons de Santa Pau. És un important exemple de l’arquitectura simple, rústega, popular i allunyada de grans pretensions. Com diu Josep Pla: «No és una arquitectura provinent de les pretensions de l’ésser humà: és una arquitectura per a bous i vaques. És un conjunt del gòtic comarcal, boví, d’una admirable simplicitat».
Hi ha una finestra destacada situada sobre un arc de punt rodó de mitja volta. Als costats presenta dues columnes estriades amb capitells decorats amb relleus. El frontó, també fet en relleu, té dues columnes petites estriades a les bandes i al mig una decoració de dos octògons i dos quadrats. Sobre aquest frontó hi ha una decoració d’una voluta, trencada a la part dreta.
Festes i tradicions
L’esdeveniment comercial més important és la Fira de Sant Antoni, celebrada des de temps immemorial i actualitzada el 1981; té lloc pel gener i s’hi exposen productes artesanals.