santpedor
Informació general
Gairebé tot el territori del municipi és dedicat a l’agricultura, i el principal conreu és l’ordi. La vinya, que en altre temps fou important, ha acabat desapareixent.
La ramaderia també té un paper important en el sector agropecuari del municipi. Hi ha un predomini del bestiar porcí i d’aviram, seguit del bestiar oví i el boví.
L’activitat industrial supera àmpliament l’agropecuària.
Travessen el terme dues carreteres locals, una que uneix la vila de Santpedor amb l’Eix Transversal i Manresa, i l’altra, que connecta la C-55 de Manresa a Cardona amb la C-16 de Manresa a Berga i que permet comunicar la vila amb Callús i Navarcles. Aquesta darrera carretera local també permet l’accés a l’Eix Transversal dins del terme de Sant Fruitós de Bages.
Llocs d’interès
Aiguamoll de la Bòbila
L’aiguamoll té el seu origen en l’extracció d’argiles que realitzava una bòbila (dècada de 1920) i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d’aigües freàtiques. Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L’any 1992 la Junta de Residus va clausurar l’abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l’organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l’antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient.
El projecte va consistir en la creació de zones inundables de profunditats diferents per afavorir la presència de macròfits, es van suavitzar els pendents per afavorir el creixement de vegetació. Les vores dels estanys es van fer asimètriques i de contorn irregular, incrementant així els llocs de refugi de la fauna, es feren platges de sorra i grava per afavorir la població d’invertebrats i es plantaren arbres típics de zones humides. Totes aquestes actuacions han fet que l’aiguamoll de la Bòbila de Santpedor sigui un dels espais amb més diversitat d’ocells de la conca mitjana del Llobregat.
Tot aquest conjunt d’actuacions han fet de l’aiguamoll de la bòbila de Santpedor un espai amb una gran diversitat d’ocells. S’hi ha detectat més de 130 espècies, algunes d’elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat. Destaquen, per exemple, i com a nidificants, el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el rascló (Rallus aquaticus). Per altra banda, espècies com el flamenc (Phoenicopteris ruber), el capó reial (Plegadis falcinellus) o el morell xocolater (Aythya nyroca) hi han estat observades durant l’hivern o en migració.
Plaça Gran
La plaça correspon a un disseny del segle XVIII a partir d’un espai prèviament delimitat per la vila fortificada de Santpedor d’origen medieval. La plaça deuria respondre al desig de donar importància a un nou espai dins els murs de la vila. Restaurada a partir de l’any 1979 per la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d’una plaça rectangular tancada per habitatges de dos pisos d’alçada i baixos, a la qual hi arriben quatre carrers i dos més amb pas de volta. La plaça reuneix una tipologia d’edificis molt característica de la vila de Santpedor i també del segle XVIII: baixos amb portals d’arc de mig punt rebaixats o amb grans arcs de mig punt adovellats, també amb llindes. Totes són construïdes al llarg del s.XVIII segons esmenten les llindes.
A un sector de la placa es troben encara habitatges amb els baixos porticats i a un extrem, l’ajuntament.
Sant Pere de Santpedor
L’església de Santpedor és un edifici d’una sola nau cobert amb voltes de creueria en cinc trams més el del presbiteri. La nau aprofita part dels murs de l’antiga església romànica. A cada costat de la nau hi ha capelles que coincideixen amb cadascun dels cinc trams de la nau. Al costat de l’altar i presbiteri hi ha la sagristia i el campanar modern construït el segle XX car l’antic romànic fou ensorrat el 1897. Dues de les capelles laterals foren ampliades al segle XVIII (la de les Stes. Espeines) i al XIX (la capella dels Dolors).
Portada romànica, amb restes de policromia, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i rematats per una arquivolta a manera de cornisa. Els arcs estan sostinguts per un parell de columnes totalment llises amb quatre capitells decorats amb temes vegetals i historiats: el pecat original, desenvolupat en dues escenes i les Tres Maries. El timpà, atribuït a Arnau Cadell, autor del claustre del monestir de Sant Cugat, representa el pantocràtor assegut entre els símbols dels quatre evangelistes: l’àngel que simbolitza l’evangelista Mateu; l’àguila, símbol de Joan; el brau, símbol de Lluc, i el lleó, símbol de Marc. El tema és rematat per una inscripció llatina «IHS XPS FILIUS MARIE» que cal interpretar com: «Jesucrist, fill de Maria». Es tracta d’un programa iconogràfic que es pot resumir com una síntesi en la que s’oposen l’Antic i el Nou Testament en el tema del pecat i la redempció d’aquest presidit pel judici final.
Festes i tradicions
La festa major de Santpedor se celebra el segon cap de setmana de juny.