Sarral
Informació general
El terme comprèn, a més de Sarral, cap de municipi, l’esmentat nucli de Montbrió de la Marca, el llogaret de Vallverd i el despoblat d’Anguera. El principal eix de comunicació és la carretera C-241 de Montblanc a Igualada i Manresa, que segueix paral·lela al curs del riu de Vallverd. Des de Sarral surt una carretera local cap a Cabra del Camp i el Pla de Santa Maria, i, vers el nord, una altra enllaça amb la C-14 de Montblanc a Tàrrega i Artesa de Segre.
El terme no conreat és ocupat per bosc i garrigars als sectors muntanyosos i zones ermes, i per pastures permanents. L’activitat ramadera és ben representada a la vila, centrada sobretot en el bestiar oví i porcí i l’aviram.
A la vila hom celebra dos mercats setmanals (dilluns i dijous).
Llocs d’interès
Museu de l’Alabastre
El Museu recull una notable col·lecció de peces d’alabastre i explica el procés d’elaboració d’aquest material, tradicional de la població. A la primera sala es reprodueix un taller de l’any 1917, a la segona es mostra l’evolució d’aquest material i en una altra sala es mostra un conjunt de peces modernes.
Església de Santa Maria
La primitiva església romànica va ser destruïda l’any 1464 i es va reconstruir en estil gòtic . Però també aquesta segona església va resultar molt malmesa durant la guerra de Successió i es va deixar en desús cap a mitjan segle XVIII. Aleshores es va decidir reconstruir-la i l’any 1748 es van iniciar les obres. La portalada i el campanar es van enllestir el 1757. Un incendi la va tornar a deixar inservible l’any 1801 però es va refer pocs anys després. El mateix va tornar a esdevenir-se l’any 1936 i va caure el campanar. La reconstrucció es va iniciar l’any 1945 i el 2004 s’hi va fer una restauració.
És un edifici de nau única, amb transsepte i capelles laterals entre els contraforts. La coberta és de volta de canó, amb cúpula al creuer.
De la primera església romànica, bastida la segona meitat del segle XII, n’ha pervingut només el timpà de la porta, ara adossat a una paret lateral del temple, visible des del pati de la rectoria.
Ermita dels Sants Metges
Està situada a 1 km del poble, en un lloc enjardinat i de fàcil accés. El seu origen és una petita capella gòtica de mitjan segle XIV, de la qual només en resta l’absis. Va ser ampliada l’any 1700 i de nou l’any 1854, en agraïment per haver deslliurat el poble d’una epidèmia de còlera, fet que la tradició popular atribuí als Sants Metges, Cosme i Damià. Va resultar molt malmesa l’any 1936 i l’any 1970, l’arquitecte local Josep Puig Torné va decidir enderrocar les parts que estaven en mal estat, conservant l’absis original, que es mantenia en condicions acceptables. L’edifici, de línies sinuoses, abraça l’antic absis gòtic i té com elements més característics el campanar de formigó que suporta la coberta i la gran vidriera de l’entrada, dissenyada per Grau Garriga. S’ha conservat l’escalinata del segle XIX, flanquejada per les estàtues dels dos sants.
Cada primer diumenge del mes de juny s’hi celebra un tradicional aplec.
Festes i tradicions
Al desembre, per la Puríssima, té lloc la tradicional Fira de Sarral, inicialment agrícola i ramadera, que es remunta al segle XVI i que ara té un caràcter més multisectorial. Al setembre, des del 1993, se celebra la Fira del Caçador.
Quant a les festes tradicionals, destaquen, per Nadal i Reis, el pessebre vivent que es fa al carrer dels Jueus i als voltants de l’església i el cagatió públic. Pel gener es fa la festa dels Quintos (en la setmana que s’escau la festa de Sant Antoni Abat) i per Setmana Santa destaca la Processó de l’Encontre, que es remunta al segle XVII (es fan dues processons, una d’homes i l’altra de dones, que es troben a la plaça). Pel Corpus se celebra una processó i es fan catifes florals pels carrers, i per Sant Joan encenen la flama el Joan i la Joana de més edat de la vila. La festa major de Sarral s’escau pel juliol, en honor dels sants Abdó i Senén, i se celebra amb cercaviles i balls.