SARROCA DE BELLERA
A la comarca del Pallars Jussà hi trobem el municipi de Sarroca de Bellera, que està situat al límit entre el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. De fet, una part del terme actual de Sarroca de Bellera és de l’Alta Ribagorça, concretament es tracta de l’antic terme municipal de Benés, unit a Sarroca de Bellera el 1972. És, per tant, com Tremp, un terme municipal realment a cavall entre aquestes dues comarques.
Dins del municipi hi trobem diferents pobles, entre ells, Avellanos, amb la seva església parroquial de Santa Maria, romànica i en projecte de restauració. Per la seva banda, Vilella està dominada per les roques d’Erdo i que inclou la caseria de Vilella, amb una capella dedicada a Sant Esteve.
Vilancós és un llogaret que es troba dins l’antic terme d’Avellanos, que té l’església de Santa Bàrbara i és d’origen romànic. També parlar de Sentís, que consta de 16 cases dividides en dues zones, a dalt el poble i a la part de baix les casetes del Raval. Està situat a la solana del tossal de Sant Quiri. Església parroquial de Sant Tirs i Sant Josep. Al terme de Sentís, es trobava antigament el monasterio de Sant Julià de Sentís. Es desconeix la data exacta amb la que va ser fundat el convent del que tampoc es tenen moltes dades. Es sap que el 848 es va intentar restablir en aquest lloc la vida monàstica però que l’ intent va fracasar.
Ruta per Llevata
Bona part de la caminada fins als estanys de Manyanet transcorre entre prats alpins, tot i que prop del poble i al voltant del riu hi ha un extens i valuós bosc caducifoli on es poden trobar roures, trèmols, avellaners, freixes, noguers, salzes, cirerers i oms.
L’estany de Manyanet, situat a 2.450 metres d’alçada, està en un ambient propi de l’alta muntanya dominat per grans extensions de prats molt valorades per la ramaderia que els ha aprofitat com a zones de pastura per a ovelles, vaques i cavalls durant l’estiu. Aquests prats alpins estan coberts de neu tots els mesos d’hivern però amb l’arribada de la calor i el desglaç, ja ben entrada la primavera i a principis d’estiu, s’omplen de colors i vida amb milers de flors com les orquídies, la genciana, la tora o el panical blau.
Per aquí hi pastura molt sovint l’isard, que no és estrany de veure en petits grups al voltant de l’estany o bé enfilant-se per les tarteres i els pedregams dels cims que tanquen el circ de la vall. La població d’isards va tenir un moment crític a Catalunya al voltants dels anys 60 quan van arribar a poc més de 200 exemplars, però gràcies ala seva protecció directa i a la del seu hàbitat avui dia està totalment recuperat amb prop de 10.000 exemplars. Es poden veure femelles i animals joves ja que els adults viuen sols excepte els mesos d’octubre i novembre que corresponen a l’època de zel. Quan estan tots junts és difícil diferenciar mascles i femelles ja que ambdós tenen banyes a diferència d’altres espècies. Els cabrits neixen a finals de primavera.
A la zona també es poden veure els grans estols de voltors, i alguna parella d’àguila daurada o trencalòs, tot i que el més abundant és el xoriguer. Pel que fa als mamífers s’hi pot trobar l’ermini i més avall el porc senglar, l’esquirol, la fagina, la mustela i el teixó.
La vall de Manyanet és una de les avant sales del gran laberint de muntanyes pirinenques i alhora un cul de sac des del qual és difícil arribar enlloc. Oberta al sud i a un cop de pedra de les serralades pre-pirinenques del Pallars Jussà, la vall no ha estat mai porta d’entrada enlloc, més aviat al contrari, els pics de Filià, Cervi, Raspes Roies i el de la Mina han tancat aquesta petita vall en ella mateixa. Això l’ha condemnat a restar massa sovint oblidada però avui fa que la vall sigui un indret ideal per a trobar la tranquil•litat i el silenci que busquen molts senderistes.
Una activitat propera
Si aneu amb la família, una bona sortida propera és la que us portarà fins al telefèric de Sallente- estany Gento, que permet d’una manera còmoda accedir a més de 2.000 metres i poder iniciar rutes al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. L’origen del telefèric es remunta a principis del anys 80, quan es va construir la central reversible de Sallente, fins aquells moments a l’estany Gento tan sols s’hi podia accedir caminant. Per construir-hi una carretera hi havia inconvenients insalvables, sobretot la meteorologia. Per això es va optar per la instal·lació d’un telefèric que va servir per transportar tot el material de construcció necessari per a les obres de la central reversible.