Sarroca de Lleida
Informació general
La terra conreada ocupa gairebé tres quartes parts de la superfície municipal. Fins el 1992 tots els conreus eren de secà, però aquest any una societat agrària de transformació del municipi creà una zona de regadiu, on es conreà bàsicament gira-sol i ordi. Poc a poc l’extensió de regadiu ha anat augmentant, tot i que els conreus de secà continuen predominant. Els principals conreus són l’olivera, els cereals (ordi i també una mica de blat de moro) i l’ametller. El conreu d’arbres fruiters (pereres i presseguers) ha anat creixent.
De la dècada dels anys 1980 ençà, la ramaderia ha esdevingut un complement de l’agricultura i la majoria de sectors han experimentat un augment considerable. Destaca l’aparició de l’avicultura, que no era gens important, el bestiar porcí i el boví.
El dia destinat al mercat setmanal és el dimecres.
Llocs d’interès
Antic castell de Sarrova
Avui en ruïnes, edificat sobre un talud amb una forta pendent, sembla ser que va ser construït durant el baix Imperi Romà i que els àrabs van transformar en fortalesa per protegir-se dels atacs dels cristians . Encara en resten la base i una torre arruïnada. La base és de construcció aràbiga, potser aprofitant carreus més antics (d’una possible fortalesa bastida durant el Baix Imperi als límits de la Ilerda romana), però la major part de l’edifici conservat correspon als segles XIII i XIV. Després de la Reconquesta, el castell va ser reconstruït com abans i la torre que encara existeix avui és d’origen cristià, reconstruïda pels Senyors del Castell.
Els vestigis més antics són els murs del basament i les voltes subterrànies, mentre que la torre subsistent és d’època gòtica, amb finestrals, portes i lleoneres d’aquesta època.
Església de nostra senyora de l’assumpció
Edifici gòtic de tres naus, estructura gòtica i notable volta de creueria a la capçalera, campanar de cadireta i una magnífica portada del segle XVI plateresca. Santa Maria de Sarroca, de tres naus, estructura gòtica a l’interior i una bella rosassa també gòtica i notable volta de creueria a la capçalera, campanar lateral d’espadanya i una magnífica portada posterior (segle XVI), plateresca, decorada amb medallons de tipus renaixentista i una orla de caparrons d’angelets resseguint l’arc de mig punt de la porta i les columnes que l’emmarquen, i les armes dels Santcliment
Festes i tradicions
La festa major d’hivern se celebra el dia de Sant Antoni (17 de gener). La festa major d’estiu és el 15 d’agost. A la plaça Nova es fa la foguera i la revetlla popular de Sant Joan, en la qual es reparteix coca i vi dolç per a tots els assistents. Pel febrer, per Santa Àgueda, l’Associació de Dones organitza la tradicional diada de les dones casades (les Àguedes); es fa una missa, una cercavila i un ball popular.