Sentmenat
Informació general
Sentmenat ha deixat d’ésser la població agrícola que vivia principalment de les collites, per passar a ésser una població industrial que de la terra en fa un complement. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat i civada), el farratge, la fruita seca (avellaner, ametller) i l’olivera. La vinya està en curs de desaparició. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i d’aviram.
El sector tèxtil, dominant durant gran part de la segona meitat del segle XX, sofrí un fort retrocés a final del segle. Modernament, la indústria s’ha diversificat força i no es pot parlar d’una especialització clara en cap sector. Hom destaca els polígons industrials de Can Roure, Can Clapers i Mas d’en Cisa; situats en els sectors S i SE del terme, on hi ha instal·lades empreses metal·lúrgiques, indústries complementàries de l’automòbil, alimentàries, elèctròniques, químiques, etc.
El mercat setmanal s’escau el divendres.
Llocs d’interès
La Torre Roja i el poblat ibèric
Puig fortificat el nom antic del qual, al segle XIV, era Puig Castellar. El nom de Torre Roja apareix per primera vegada el S. XVI. El puig està dividit per la línia de terme entre Sentmenat i Caldes. Dalt el pla que forma aquest puig s’hi troben les restes d’un poblat ibèric.
A la part més septentrional del pla, just al tall del vessant de la falda de la muntanya, hi ha les restes d’una torre circular medieval de les anomenades “de guaita”. L’obra que configura la base d’aquesta torre té, a la part de llevant, un tros de paret fet amb la tècnica de “l’opus spicatum” (col·locació de les pedres en forma d’espiga o d’espina de peix).
El jaciment de Caldes i Sentmenat va ser una de les ciutats ibèriques més importants del Vallès. L’assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s’observen clarament dues fases: l’ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l’ibero-romana (segles II i I a.C.)
Rectoria i Biblioteca
Edifici al costat del Campanar Romànic conserva elements gòtics com les arcades del segle XIII al XIV així com elements arquitectònics del XVI al XVII.
En les excavacions realitzades s’han localitzat dues tombes amb teules romanes «tegula» datades entre el segle IV al VI així com elements arquitectònics del XVI al XVIII.
També s’ha trobat una ara de marbre (ara d’altar), que en el primer estudi realitzat es situa entre el segles VI i VII. Aquesta ara es va tornar a aprofitar al final del segle X com demostren els grafits escrits en la seva superfície.
En les excavacions posteriors s’ha trobat ceràmica de diferents èpoques i monedes, entre les quals destacarem una moneda ibèrica del segle II a C., monedes romanes i òbol de billó d’Alfons III i diner barceloní (Jaume I) (1213-1276).
El 1999, l’edifici es va remodelar i actualment allotja la biblioteca municipal i la nova rectoria.
Castell de Sentmenat
La primera vegada que apareix el seu nom és l’any 1056 i va lligat a un tal Ramon Miró.
Posteriorment surt esmentat en documents de l’any 1065. El 1083 era posseït per Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal, i el seu germà Albert. El 1380, Pere de Sentmenat obtingué la senyoria del castell i el seu terme, per adquisició a Eimeric II, senyor de Centelles, pel preu de 9000 lliures.
El castell de Sentmenat era un castell termenal. Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del “mer i mixt imperi”; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme.
L’edifici és fet totalment de pedra, força ben conservat en el seu exterior, obert a la banda de ponent i tancat per la banda de llevant per un mur gros, que en alguns punts arriba a assolir el gruix de 3,40 m. Aquest mur oferia protecció a la part plana, més accessible i fàcil d’atacar.
A l’interior poden veure’s vàries arcades gòtiques, i una volta de canó que cobreix el corredor paral·lel a la paret de llevant en tota la seva llargada.
El castell s’havia utilitzat darrerament (fins als 1990) com a masia agrícola. A partir de llavors està deshabitat, i l’ajuntament de Sentmenat està gestionant el canvi de titularitat del mateix (any 2006).
Festes i tradicions
Pel que fa a les festes tradicionals cal destacar, per Carnaval, el ball de gitanes, que a Sentmenat pren el nom de ball de Plaça perquè és on es balla. Per Corpus se celebra la festa dels Llums i per a l’ocasió s’il·luminen especialment els carrers i es fan balls i sopars. Aquesta festa té lloc el dissabte anterior i posterior al Corpus, en barris diferents. La vila celebra la festa major el primer diumenge de setembre amb orquestra, balls, cercaviles, sardanes, etc., i també el dia del seu patró, sant Menna, que s’escau l’onze de novembre.