serinyà
Informació general
Els conreus més estesos són cerealícoles (ordi i blat) i farratgers, així com camps de gira-sol. A la minça àrea regada hom pot trobar arbres fruiters (pomers i perers) i horta. Hi ha diverses granges, especialment d’avicultura i porcí, i en menor mesura de bovins, ovins i conills. Hi funcionen algunes indústries del ram de l’alimentació i tallers familiars, si bé el pes del sector secundari al municipi ve donat pel gran nombre de persones que treballa en indústries de la rodalia, sobretot de Banyoles.
Llocs d’interès
Parc de les coves prehistòriques
Al paratge del Reclau es troba un conjunt de jaciments, que en conjunt suposen una seqüència cronològica d’època prehistòrica molt llarga, rica i representativa. Les cavitats principals són la cova de l’Arbreda, la cova de Mollet, la cova del Reclau Viver i la cova d’en Pau. De menor importància, però també bons jaciments arqueològics, són l’Arbreda II, Mollet III i el cau del Roure. Totes les coves s’obren en una franja de travertí de cascada carstificat. El travertí de cascada d’aquest indret es va formar per la precipitació del carbonat càlcic (CaCO3) que transportaven les aigües superficials que davallaven en forma de cascades i rierols des del pla d’Usall fins al Serinyadell. Aquest primer procés va generar espais coberts per voltes naturals de travertí. Posteriorment el travertí es va carstificar i van aparèixer orificis de diferents mides.
Pel que fa al context geològic, la cova del Reclau Viver així com les altres coves del Reclau es troben al marge oest del pla d’Usall, una de les unitats morfològiques que formen la conca lacustre de Banyoles-Besalú. Aquesta conca està situada entre les comarques naturals de la Garrotxa a l’oest, formada per relleus eocènics, de l’Empordà a l’est i al sud, una depressió reomplerta de materials neògens i quaternaris, i l’Alta Garrotxa al nord, un massís eocènic que forma part del Pre-Pirineu. El pla d’Usall és un pla estructural format per calcàries d’origen lacustre plio-quaternàries, cobertes per un sòl bru de terra rossa.
Les coves del Reclau constitueixen un patrimoni arqueològic d’interès internacional.
Sant Andreu de Serinyà
L’edifici és de planta rectangular i coberta de teula àrab a dues vessants ha estat poc modificada. A l’interior s’estructura en una sola nau, coberta amb una volta apuntada, reforçada per un gran arc toral que precedeix l’absis semicircular amb volta de quart d’esfera. Està construïda amb carreus escairats. Mostra algunes capelles obertes al gruix del mur de factura posterior. Destaca la senzillesa de la seva decoració. La façana principal presenta, sobre la portalada amb arquivoltes en gradació i una finestra similar, una cornisa de pedra motllurada que descansa sobre cartel·les de pedra. La cornisa de pedra segueix a mitjana alçada al llarg de les façanes laterals, degut a una ampliació en alçada posterior. L’absis presenta, a la part superior, arcuacions llombardes i un fris en serra sota la cornisa motllurada. La torre-campanar, de construcció posterior, s’alça sobre la façana principal i és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants.
Es conserva una pica beneitera de pedra grisa, composta per una semiesfera buidada i un peu, la base del qual sembla un capitell. El fust té dues motllures amb tor i cos acanalat. Al vas hi ha una ornamentació incisa molt primària, que recorda motius de pètals i fulles. Fa 103 centímetres d’alçada i 41 cm de diàmetre.
La porta presenta el forrellat de ferro forjat de 71 x 26 centímetres. La part més llarga acaba en un cap de serp. Les tres argolles són llises excepte la central, que té un dibuix incís de ratlles i ones. L’element que tanca dins el pany és d’una altra peça reforçada. Picaporta de forja de 16 cm de diàmetre. Consta d’una anella amb tres boles ovalades que als extrems tenen una motllura de mitja canya. Una de les boles està subjecta a la porta per una altra anella parellera a la del forrellat, que té una ornamentació de quatre ratlles incises. Al voltant un cercle amb forats trepats i vorejat amb semicercles.
Festes i tradicions
La festa més important és la del Roser, el segon diumenge de maig, que inclou la festa de l’Homenatge a la Vellesa, celebrada sense interrupció des del 1916 i una de les més antigues del país. També són populars la festa major de Sant Andreu, celebrada el diumenge pròxim al 30 de novembre, i la festa de Sant Sebastià, el 20 de gener.