Seròs
Informació general
Aquest municipi posseeix terres llaurades, terreny forestal i pastures permanents. Mentre que el sector de l’esquerra del Segre, el garriguenc, té grans extensions improductives i agricultura de secà, el regadiu es concentra a les terres de la dreta del riu, amb l’aigua dels canals i les séquies.
L’olivera, al secà, és el conreu predominant (forma part de la zona que té la Denominació d’Origen Garrigues); els arbres fruiters són el principal conreu del regadiu, sobretot pereres i presseguers i també algunes pomeres. L’ametller es manté i l’ordi de secà és un altre dels conreus importants.
El bestiar és un bon complement de l’agricultura. Destaca la cria d’aviram (malgrat haver davallat lleugerament els darrers anys del segle XX), i de bestiar porcí, oví i la cuniculicultura. També hi ha ruscs per a la producció de mel.
Llocs d’interès
Santa Maria de Seròs
Església de tres naus, de dimensions bastant grans. El creuer està cobert per una cúpula amb llanternó en rajola s’estil aragonès. Les dues naus laterals són més baixes i estretes que la nau central. Una capella octogonal d’estil barroc és afegida a l’ala nord.
El portal d’entrada és d’arc de mig punt flanquejat per dues columnes sobre basaments amb capitells corintis. A sobre els capitells es troba un entaulament mixtilini molt motllurat, amb volutes i motius vegetals en alt relleu. Més a dalt encara, hi ha una fornícula buida tota envoltada d’ornament en relleu.
A banda i banda del portal d’entrada s’observen dues fornícules encegades, amb decoració en baix relleu.
Una cornisa motllurada divideix la façana en sentit horitzontal, dibuixant un arc de mig punt per sobre del portal. D’altra part, la mateixa façana presenta una estructura tripartita en sentit vertical, distingint un cos central (on es troba el portal d’entrada) i dos laterals on al seu espai inferior es dibuixen dos arcs de mig punt sostinguts per estretes pilastres que al seu tempses troben emmarcades per pilastres monumentals, tot en baix relleu. El coronament és també mixtilini i present una creu al centre de dos pinacles.
A la part esquerra s’alça un campanar de base quadrada que es converteix en octogonal en els seus dos últims cossos, dividits per motllures en horitzontal i per pilastres en vertical, amb quatre obertures d’arc de mig punt.
Torre d’Algorfa
La construcció antiga està envoltada de construccions més modernes que s’hi adossen. Es tracta d’una torre d’estructura quadrangular situada al sud del conjunt amb les cantoneres orientades als quatre punts cardinals. Actualment la seva cota més alta és de 5,20 m però hi ha notícies que encara durant el primer quart del s. XX conservava una alçària de més d’11 m. L’amplada és de 4,9 m. El mur del sud-oest, l’únic visible, és fet per de sis a vuit filades superposades de carreus irregulars i de mida gairebé megalítica, sobretot les tres de la base. Les pedres de la base fan 70 cm de llargada per 80 cm d’amplada, de mida mitjana. S’aprecia el sòcol que forma la filada inferior que sobresurt 10 cm. Hi ha indicis de morter però la major part dels carreus són actualment de pedra seca. Per dins l’estructura està coberta per un sostre i un pis de canyissos. a les parets hi ha senyals de moltes modificacions per adequar la vella construcció als nous usos agropequaris. Al voltant del mas modern hi ha exposades pedres treballades, alguna pica, tambors de columna, etc. Pel camí d’accés s’aprecien encara restes de murs del que devia ser un ampli pobalt situat al nord i del qual s’han trobat dues sitges de forma acampanada d’uns 250 cm de fondària. Més al nord, consta que s’han trobat sepultures que, segons referències bibliogràfiques i orals, són del tipus de llosa i amb el mort col·locat en decúbit supí. També s’hi trobà un esquelet posat de costat i amb el cap mirant a l’est, cosa que fa pensar que era musulmà. La datació es situaria al voltant del segle X.
Monestir d’Avinganya
El conjunt monàstic d’Avinganya té dues parts ben diferenciades, tant funcionalment com estilísticament. Per un costat, tenim l’àrea religiosa, formada pel temple i el campanar. La seva cronologia va des dels inicis del convent, al segle XIII, fins a la darrera etapa, segles XVII-XVIII, passant per la part més monumental del segle XV, que és del més pur estil gòtic. Per l’altre, tenim l’àrea residencial de la comunitat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l’envolten per l’est, el sud i l’oest; amb una cronologia dels segles XVII-XVIII, a excepció de la zona oriental del claustre, on hi ha encara en peu un parament gòtic i probablement les restes de la primera torre islàmica.
Festes i tradicions
La festa major de Seròs se celebra entre el 7 i l’11 de setembre. Inclou el dia de la Tomata amb una guerra de tomàquets.