Sils
Aigua, cultura i natura a Sils
El petit municipi de Sils us permet gaudir d’un indret tranquil, divers, que conviu de forma respectuosa amb el medi ambient, alhora que treballa per mantenir les seves tradicions i llegendes més vives que mai.
L’Estany de Sils ha estat, i és, l’element més important del municipi, origen del nostre paisatge i natura, de la nostra cultura i història. Pràcticament tots els racons de Sils amaguen secrets al voltant d’aquest espai natural, que va arribar a ser l’estany més gran de Catalunya, abans de la seva dessecació. Les festes, les llegendes, la gastronomia, fins i tot l’estil propi de la nostra gent, guarden un misteriós lligam amb les aigües de l’estany. 
Però Sils no s’acaba a l’estany, descobriu els diferents paisatges fent alguns dels senders a peu, la rica diversitat de la natura amb les visites guiades, les sensacions més intenses amb les rutes BTT. I quan estigueu cansats, relaxeu-vos en un dels allotjaments rurals que podreu trobar dins del nucli o aïllats. També podreu trobar una oferta cultural que us permetrà conèixer la nostra història. Passegeu a la recerca de les esglésies i dels antics masos i hostals que encara es conserven, tant al nucli urbà com als veïnats més allunyats.
Passejada per la natura
Tot aquell qui desitgi el contacte amb la natura, tornarà a casa seva amb la maleta plena 
d’imatges, sensacions i experiències. Descobriu els diferents paisatges i la rica diversitat de la natura a Sils.
Destaquem l’estany de Sils, situat en un terreny molt planer, a on conflueixen diverses rieres que l’inunden en èpoques de pluja, trobem l’espai protegit de l’Estany de Sils. Es tracta d’un vestigi del què va ser un dels estanys més grans de Catalunya, dessecat per tal de guanyar terrenys agrícoles i eliminar el focus d’infeccions que suposaven les aigües estancades. A l’actualitat, l’estany ha estat objecte d’un projecte de restauració i gestió, que ha permès recuperar hàbitats i paisatges, a més d’una llacuna permanent que disposa d’un itinerari amb aguaits i miradors que faciliten l’observació de les aus que hi fan parada.
La riera de Vallcanera, que juntament amb l’Estany de Sils forma part de l’espai protegit, és una mostra dels boscos de ribera més exuberants i ben conservats de l’espai. Aquesta riera és la més important del sector nord de l’EIN (Espai d’Interès Natural) i, en progressar cap a l’estany, és canalitzada per la sèquia de Sils, receptora principal de tots els torrents, rierols i sèquies menors de l’entorn.Passarem també per la sèquia de Sils, construïda artificialment per a dessecar l’estany, al llarg del seu recorregut més o menys paral•lel a la via del ferrocarril, rep tots els recs i rieres que abans vessaven a l’estany, i dirigeix les seves aigües cap a la riera de Santa Coloma. Tot i així, quan les precipitacions són abundants i persistents, la sèquia no pot absorbir tot el volum d’aigua i és quan es desborda i pràcticament tot l’espai queda inundat.
Monuments històrics
A Sils també podreu trobar una oferta cultural que us permetrà conèixer la nostra història. Sils compta amb la Col•lecció d’Automòbils de Salvador Claret, amb 2500 metres quadrats d’exposició, on contemplar l’evolució de la indústria automobilística i del motor. Passegeu a la recerca de les esglésies i dels antics masos i hostals que encara es conserven, tant al nucli urbà com als veïnats més allunyats.
Sobre l’església de Santa Maria, és el resultat de diversos estils que es superposen al llarg dels segles XI i XVIII, l’edifici actual és de factura barroca-neoclàssica i del temple més antic només se’n conserva una capella lateral gòtica i una làpida de 1333 encastada al costat de la porta. El campanar, de planta quadrada, és també del s. XVIII i el corona un forjat de ferro (1907), acabat en creu, que representa una interessant mostra d’arquitectura noucentista.
Per la seva banda, sabem que l’edifici romànic primitiu de l’església de Santa Eulàlia de Vallcanera en resten els absis, amagats per l’edifici adossat a la rectoria. La resta de l’església i el campanar, molt senzills, daten del s. XVIII. La rectoria, adossada al temple, és d’estructura basilical i cornisa catalana.