Solivella
Informació general
Malgrat ser un territori relativament accidentat, la major part del terme és ocupada pels conreus, primordialment en règim de secà. El conreu principal és la vinya, seguida pels cereals, i molt allunyat hom troba també el conreu de l’ametller, mentre que les oliveres són en vies d’extinció. Pel que fa a la ramaderia, se centra sobretot en les granges avícoles.
A Solivella es fa mercat el dissabte. La població disposa de diversos establiments de restauració, que han donat fama al poble (la gastronomia ha esdevingut un dels principals atractius turístics i una important font d’ingressos econòmics).
Llocs d’interès
Ajuntament
Edifici de planta baixa i dos pisos amb el nivell més baix porticat, segurament amb el propòsit de constituir una plaça porxada. El primer pis s’obre amb un balcó seguit que té continuïtat a la façana lateral. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra i les finestres tenen frontons a les llindes.
Església de l’Assumpció de Maria
L’obra va ser iniciada l’any 1769 i enllestida tres anys després. És un edifici d’una sola nau, amb capelles laterals, tres per banda, entre els contraforts. Està coberta amb volta de canó amb llunetes. La portada està flanquejada per dues pilastres rectangulars que sostenen un entaulament recte, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge. Al costat de les pilastres hi ha uns relleus curvilinis semblants als dels extrems de la cornisa, típicament barrocs. A la dreta de la façana s’alça el campanar vuitavat.
De l’església de Solivella procedeix un retaule gòtic, obra de Mateu Ortoneda, realitzat entre el 1420 i el 1430, que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. Al mateix museu es conserven també una imatge de Sant Joan Baptista i una marededéu romànica procedents de l’església.
Castell
El primer castell es va construir a Solivella cap a mitjan segle XII per Gombau d’Oluja. Durant el segle XIII va pertànyer als Puigverd i després als Anglesola. Retornat a la corona al segle següent, i després de passar per diverses mans, el rei Alfons el Magnànim el va vendre a Ramon Berenguer de Llorac l’any 1424.
Cap a la fi del segle XV o inicis del XVI els Llorac van construir-hi, aprofitant les construccions antigues, un gran palau renaixentista, voltat de muralles i fossars, amb torres rodones als angles i un gran pati central . L’any 1599, Felip III va crear la baronia de Solivella. Al segle XVIII el castell va passar, per matrimoni, a mans de la família Despujol.
Les guerres carlines van deixar el castell molt malmès, tot i que es conservaven els seus elements principals i mica a mica es va anar arruïnant fins que l’any 1915 l’ajuntament el va dinamitar.
Actualment resta només dempeus un dels angles i un portal medieval, així com diverses restes de torres, cisternes, murs i el gran pati d’armes, tot plegat acuradament restaurat l’any 2008.
Festes i tradicions
La festa major s’escau a l’agost. També tenen tradició a la vila moltes altres celebracions, algunes de les quals són força antigues. Pel maig s’organitza un aplec al santuari de la Mare de Déu del Tallat (al municipi urgellenc de Vallbona de les Monges), amb una gran al poble de Solivella; al maig també s’escau la festa de Sant Isidre, amb la benedicció de la coca de Sant Isidre, en forma de rella i que es reparteix a tots els assistents. Al juny se celebra sant Joan amb l’encesa de la típica foguera, repartiment de coca, correfoc i ball. Al setembre es fa la festa votada del Sagrat Cor, que ha estat declarada festa d’interès comarcal; s’ornen els carrers amb quadres escènics de tema bíblic o simbòlic i amb catifes florals.