Solsona
Informació general
Solsona és el cap d’una comarca en la qual la base agrícola té una importància remarcable, principalment pel que fa als conreus de secà i, concretament, als cereals.
La indústria és, després del sector terciari, un dels principals puntals econòmics de la població solsonina. Els principals subsectors industrials són el metall, els materials de construcció, la fusta, el material elèctric i plàstic i l’alimentari.
Un sector de gran importància al terme és el de la fusta, molt relacionat amb l’explotació del bosc de la comarca.
Solsona és el centre comercial i de mercat dels municipis del Solsonès. El petit comerç de la ciutat té com a clientela més de la meitat dels pobles de la comarca.
Llocs d’interès
Palau Episcopal / Museu D.C.
Edifici construït pel bisbe Lasala al segle XVIII. La seva façana principal, junt amb la del Palau de la Virreina de Barcelona, és un dels exemples més destacats del neoclàssic català.
El Museu, ubicat dins el Palau Episcopal, és un dels primers museus diocesans de Catalunya. Hi trobem sales dedicades a la prehistòria, importants col·leccions del romànic, gòtic, renaixement i barroc, així com una sala destinada a les escultures de sal, de les mines de Cardona.
Carrer de Llobera
El carrer, que va agafar el nom de la nissaga Llobera, guarda cases de mercaders fetes de pedra picada, adornades amb caps de biga treballats a les barbacanes i amb balconades de forja.
A la plaça de Sant Pere hi havia l’antic hospital dels pobres. En aquesta plaça s’hi troba la casa d’August Font, arquitecte oriünd de Solsona, que conserva uns esgrafiats modernistes.
Catedral
La catedral és l’església principal del bisbat. El conjunt catedralici sobresurt no sols pel seu significat religiós, sinó pel seu interès cultural i artístic.
La col·legiata de Santa Maria de Solsona va ser una de les canòniques importants de Catalunya. De la primitiva església romànica (1070-1163) encara se’n conserven notables testimonis com els tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges, que és l’actual sala dels Sants Màrtirs. La catedral actual és d’estil gòtic, començada a finals del segle XIII i acabada al segle XVII. A l’esquerra del transsepte se situa la capella de la Mercè, amb un retaule barroc. A la dreta, hi ha la capella on es venera la imatge de la marededéu del Claustre (patrona de la ciutat), del segle XII, catalogada com una de les escultures més importants del romànic català.
La porta exterior de la plaça de l’Església és neoclàssica (1780) amb un relleu de sant Agustí en èxtasi. A la plaça de Palau hi ha la façana barroca de l’Assumpció (1769). En aquesta mateixa plaça hi ha el Palau Episcopal.
Festes i tradicions
La festa major de Solsona se celebra el 8 i 9 de setembre. Un dels actes més remarcables és la representació, a la plaça Major, dels balls que es realitzen amb els gegants i el bestiari de la ciutat. Una setmana abans de la festa major s’escau una Trobada d’Acordionistes.
Tanmateix, els actes festius que han donat més popularitat a Solsona són els del Carnaval, que a la ciutat duren des del Dijous Gras fins al dimecres de Cendra, on es destaca el mercat de Carnaval. Al gener, el diumenge després del dia 17, té lloc la festa de Sant Antoni Abat durant la qual es beneeixen els cavalls i les mules que participen en els Tres Tombs. El diumenge després del 10 de juliol té lloc la festa de Sant Cristòfol. També tenen ressò popular les caramelles del Diumenge de Pasqua, la caminada popular del Vinyet, als volts de la festa major i, com no, l’esmentada fira de Sant Isidre. Les quatre partides del terme celebren aplecs a les ermites que els donen nom.