Soriguera
Informació general
El municipi comprèn, a més del poble de Soriguera, cap administratiu, la vila de Vilamur, centre històric, els pobles d’Estac, Rubió, Llagunes, Embonui, Malmercat, Freixa, Escós, Arcalís i Mencui, els llogarets de Baro, Puiforniu i Tornafort, les antigues caseries i quadres de Saverneda i Llavaners, el santuari d’Arboló i l’antic castell de la Mola de Baro.
L’economia es basava antigament en la ramaderia —hi havia tota classe de bestiar però, sobretot, boví—, en l’explotació del bosc i en l’agricultura. Es conreava sègol i altres cereals, patates, mongetes i alfals.
La vall de Soriguera és travessada per la carretera N-260, que enllaça el Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell, fins a l’altura d’Adrall, passant pel port del Cantó. Aquesta carretera substituí l’antic camí que unia les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre per Sant Joan de l’Erm. Alhora la N-260 travessa el terme en direcció N-S seguint la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
Llocs d’interès
Sant Martí de Llagunes
Està situada en el centre del petit poble de Llagunes. És una petita església d’origen romànic, però molt transformada amb el pas del temps, d’una sola nau i absis semicircular -amb una irregularitat al seu costat nord a causa del terreny- al costat de llevant. La porta, un senzill arc de mig put, es troba al lateral de la migdia. A costat i costat de la nau hi ha adossades algunes capelles, la petita sagristia i l’esvelt campanar, de secció quadrangular a la part inferior que transforma en octogonal a la part superior, remata per un capitell de llicorella. L’aparell dels paraments, de gres roig, és irregular, sense retocar i en alguns indrets travat amb morter. La coberta de la nau és a dues aigües de llicorella. L’absis presenta una coberta independent.
Vila closa de Vilamur
L’estructura del recinte medieval s’identifica avui dia pel reticulat dels carrerons del primer recinte, el qual crida molt l’atenció, ja que és un tipus de planimetria fundacional totalment estrany en aquesta regió. A més, s’hi troba algun element arquitectònic aïllat, d’època baix-medieval com el portal de l’església, el tancament de cases mitgeres del sector nord del poble o la porxada coberta del Carrer Major, de construcció posterior. A l’extrem de ponent del recinte es poden observar encara les restes d’una torre cantonera dins del que hauria estat perímetre de la muralla. També es poden trobar altres restes del recinte murat disseminades per la localitat, una de les més rellevants n’és la font del Moro.
A l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de Medina, s’observen trets constructius de tipologia defensiva, donada la seva ubicació, en un dels extrems del nucli original. Adossat a l’església, a continuació del mur de la cara nord es trobava un arc de mig punt que donava accés a la plaça major, format per tosques dovelles de gres vermell, que havia estat un portal d’accés a la vila. L’arc del portal ha estat modificat en època recent, quedant ara alineat amb la façana d’entrada a l’església, i amb la seva fesomia original totalment alterada.
La presència de la comanda hospitalera a Vilamur a partir del segle XIII no tingué, pel que sembla, cap incidència, tret d’algun element arquitectònic ornamental. S’hi identifiquen dos moments importants en la ordenació constructiva, sempre d’estratègia defensiva. Un primer moment, al segle XII, amb la presència d’un petit castell dins el nucli central de la població però sense l’església romànica. El segon moment important en el creixement de la vila, datable en època baix-medieval, seria la incorporació de l’edifici de l’església dins el sistema de defensa, amb l’ampliació del perímetre de muralles en els dos extrems.
Festes i tradicions
Les festes i events principals es celebren durant el mes d’agost.