SUBIRATS
Ens trobem al terme municipal més gran de la comarca del Penedès, amb una extensió de 55,8 Km2 i catorze nuclis. Subirats és un municipi vinícola, elaborador de vins i caves, a cavall entre Sant Sadurní d’Anoia, capital del cava, i Vilafranca del Penedès, capital del vi, és a dir, al cor del Penedès.
El centre històric del terme és el Castell de Subirats, del segle X, amb el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta al seu costat, avui dia símbol del municipi.
Visitem Lavern
Al sector de ponent del terme de Subirats, prop dels límits amb el terme d’Avinyonet del Penedès, es troba en un lloc enlairat i vorejat de pendents, el poble de Lavern. El primitiu caseriu es formà, a finals del segle XVIII, entorn de Can Martí de la Talaia, una de les masies més antigues de Subirats, donant lloc a la formació de cases en filera entre mitgeres al peu del camí que travessava el turó. Aquest primitiu nucli correspon a l’actual carrer de Pere Grau, en el qual s’observen uns forts desnivells. Posteriorment, ja ben entrat el segle XIX, es construïren nous edificis, al costat del nucli inicial, formant l’actual estructura del poble. En realitat un llarg carrer.
Els altres carrers de la població, més moderns, estan dedicats al comte de Lavern i a Antoni Casanovas. El poble disposa dels equipaments més elementals com: escoles, on s’imparteix el segon cicle d’E.G.B., un Centre Cultural i Recreatiu, església i fossar parroquial (aquests un xic apartats del nucli urbà) i alguns comerços sobretot de queviures. La manca d’activitat comercial i també industrial es deu a la seva proximitat amb Sant Pau d’Ordal i a l’estancament de la població.
Dista uns 800 metres en línia recta en direcció N0 del baixador de la RENFE. La rodalia de Lavern, compta amb importants nuclis de població disseminada. Destaquen, entre d’altres, can Maristany, can Milà de la Roca, cal Justino, ca l’Olivella de la Font Clara i ca l’Artigues.
Destacar també que a uns 300 m al SO de les Cases de Ca l’Almirall hi ha, al mig d’una vinya, un pany de paret, anomenat la torrassa de Ca l’Almirall conegut també per la torrota del Moro construït amb reble i calç, amb la pedra disposada en fileres. Al centre, a la part alta, s’obre una petita finestra d’arc de mig punt de totxo a sardinell. Tot el parament presenta una munió de forats arrodonits anivellats a una alçada constant. Possiblement sigui una construcció romana tardana, la finalitat de la qual es desconeix. Al seu entorn s’hi han trobat fragments de ceràmica i de teules romanes.
Les festes de Subirats
Eren diverses les festes que celebraven les parròquies de Subirats. Però de sempre, les tradicionals, les que han quedat més arrelades als diversos nuclis de població, malgrat els canvis que ha sofert i està sofrint la nostra societat, són les festes majors. Aquestes festes populars se celebren des de molt antic, possiblement des del segle XIV pel que fa a Sant Pau d’Ordal, Sant Pere de Subirats i Lavern, o sigui, les tres parròquies.
Als altres nuclis de població, la celebració de la Festa Major és recent. Igualment tenen la seva tradició els aplecs i, concretament, l’anomenat ara del “Pa i l’empenta”, que abans se celebrava el 3 de maig, data en la qual el cristianisme commemora la invenció de la Santa Creu, nom amb què era coneguda la diada, ara se celebra el primer de maig, festivitat de Sant Josep obrer. Les seves arrels són molt antigues, se suposa que data d’inicis del segle XIV.
La resta d’aplecs són d’època recent. Actualment les festes majors no se celebren el mateix dia del Sant per motius laborals, hom les traspassa al diumenge proper a la festivitat.
Tant ara com abans, la seva tradició familiar, amb els àpats característics: familiars i amics es reuneixen a l’entorn de la taula, després d’haver contemplat els tradicionals espectacles i realitzades les funcions religioses.
Dues receptes tradicionals
La gastronomia de Subirats és molt rica i inclou receptes tradicionals com l’ànec rostit amb prunes i pinyons i el conill amb cargols. En el primer cas, un ànec mut, es trosseja; es posa a la rostidora amb aigua, llard, una mica d’oli d’oliva, sal i un pols de canyella. Quan comença a coure’s s’hi afegeix un got de conyac. Quan gairebé ja està cuit, hi afegirem les prunes i pinyons. Al cap de poca estona, ja es pot servir. Podem acompanyar-lo d’un bon vi negre.
Si preferiu preparar el conill amb cargols, es parteix un conill en vuit trossos. En una paella s’hi posa sal, pebre i oli, i es cou fins deixar els trossos daurats. Es treu del foc. S’hi posen tomàquets, cebes trinxades, un tros de pell de taronja, canyella i una mica d’anís. Es fa una picada amb ametlles, pinyons, galetes i xocolata, la tirarem al conill junt amb el vi del país i un xic d’aigua. La paella es cou durant 20 minuts amb el foc fluix. Els cargols cal que siguin vinyals o bovers de Lleida i es bulliran a part. Es treu el conill de la paella; s’hi posen els cargols ben barrejats amb la salsa; després s’hi torna a posar el conill fins que tot quedi ben cuit. S’acompanya amb un vi blanc ben fresc.