Sunyer
Informació general
Els conreus ocupen pràcticament tot el terme i són majoritàriament de secà. El conreu predominant és l’ordi, en segon lloc hi ha l’ametller, que ha davallat una mica durant els darrers anys del segle XX, i finalment les oliveres, que han tingut un creixement important. La cria de bestiar complementa l’agricultura i té una importància relativa.
Passa pel sector nord-oest del territori i en direcció sud a nord una carretera local (N-230) que surt de la C-12 d’Amposta a Balaguer, de la qual neix una pista que mena al cap municipal. Altres camins enllacen el nucli amb altres poblacions com Alfés o Torres de Segre.
Llocs d’interès
Castell de Sunyer
Les ruïnes del castell es troben en un tossal al nord-oest del poble de Sunyer. Actualment, en aquest tossal es troben dos grans dipòsits d’aigua potable per a accedir als quals s’ha construït una pista fins al planell del cim. No obstant això, en la part oriental del planell es conserven les restes d’una construcció rectangular amb una possible torre, també rectangular, al seu costat meridional. Tota l’estructura conservada correspon al mur perimetral que defensava la fortalesa, de la qual no hi ha cap testimoni visible. Segurament serví de pedrera per bastir les cases del poble a partir del segle XIX.
L’espoliació també va afectar la part exterior de les parets conservades les quals solament mostren les capes de morter i maçoneria que arriben als 2 m d’alçada al llenç de migjorn però sense superar mai la superfície del cim del tossal. El mur est, amb una longitud de 21 m, és el més llarg i té la peculiaritat d’haver conservat quatre filades de carreus rectangulars a la part inferior del mig, les quals tapaven una esquerda de la roca de gres que serví de fonament a la fortalesa. Just a sota hi ha una de les tres entrades a la galeria subterrània excavada com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola.
En una terrassa del pendent occidental hi ha una sitja que conserva la tapa circular amb orifici central i fa més de 2 m de fondària. Rodrigo Pita Mercé, l’any 1955, reconèixer l’existència de les restes que, per la ceràmica localitzada, va atribuir a època islàmica. Sense descartar la fortalesa islàmica bastida en un tossal tan estratègic, cal recordar que el castell va perdurar, com demostren les ceràmiques grises i el tipus d’estructura murada que correspondrien a una obra ja cristiana, no gaire allunyada del 1149, any de la conquesta de la zona.
Santa Maria de Sunyer
Petita església d’una sola nau amb una capella a cada costat que se situa en la transició del romànic al gòtic. La nau té dos arcs faixons i les dues capelles estan cobertes amb volta de creueria, amb arcs d’ogiva més aguts al costat sud, on han quedat esculpides sobre cada capitell angular la representació dels evangelistes, de trets gòtics.
Al mur nord es conserva, encaixonada i mig mutilada per les dues capelles, la porta original del temple. És un arc de mig punt adovellat format per arquivoltes en degradació. Les arquivoltes van a parar a unes columnes, de les quals no es conserven totes, amb capitells que formen un fris continu. Aquests capitells estan decorats amb motius vegetals excepte el més exterior que té esculpit un ocell. Els capitells del costat dret queden tapats pel mur de la capella però per el que encara es pot veure sembla que la composició de la portalada era simètrica.
La façana principal actualment es troba als peus de l’església i és d’estil barroc. La façana està precedida per una escalinata. La porta és d’arc de mig punt peraltat; està flanquejada per dues pilastres llises amb capitell toscà que aguanten un arquitrau. A sobre de l’arquitrau hi ha un frontó triangular però té les línies són còncaves. A banda i banda de la portalada hi ha una voluta i a la part superior un rosetó. Tot l’edifici està resseguit a la seva part superior per un ràfec decorat amb permòdols esculpits.
A la teulada, seguint el carener que és perpendicular a la façana principal, es troba el campanar de cadireta. És de dos pisos amb dos ulls per cada pis, però només els dos superiors tenen campanes.
Festes i tradicions
El 26 d’abril és la festa major de Sant Isidor (una festa votada) i ja és un costum ben arrelat a la població que després de la processó es faci una missa i tres nenes ofereixin als assistents panets beneïts fets de pasta de coca. A més, es fa festa major el 8 de setembre, per la Mare de Déu de Setembre, i el 13 de desembre, per Santa Llúcia.