Susqueda
Informació general
L’únic conreu destacable és el farratge (alfals) i hi ha una certa presència dels sectors ramaders oví, boví i porcí. L’única activitat industrial del terme és la producció d’energia elèctrica que es genera a la central hidroelèctrica de Susqueda. Hom havia explotat mines de plom. Des del punt de vista comercial, sanitari i educatiu, depèn dels municipis veïns. El turisme, atret pels paisatges i la possibilitat de practicar esports nàutics i pesca al pantà, ha esdevingut un factor important pel desenvolupament econòmic del terme.
Llocs d’interès
Castell de Fornils
Situat sota els cingles del Far, en un turó no gaire elevat. Està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la torre mestra. Durant els dos segles següents s’hi afegiren la resta de dependències. Pertanyia als vescomtes de Cardona i tenia sota la seva jurisdicció les parròquies de Sant Martí i Susqueda. L’any 1310, en morir Bernat amat de Cardona, heretà el castell la seva filla Sibil·la, de la qual passà al seu fill Hug de Pallars. Dels Pallars va passar per venda als Cruïlles, l’any 1369. A partir d’aquella època va començar la seva decadència.
Enrunat i envaït per la vegetació, encara manté dempeus una bona part de la seva estructura. Sembla increïble que no hagi estat excavat i netejat. És un dels castells catalans més oblidats i descurats. Fins i tot l’any 1990 va ser espoliat per un particular que es va endur un mur sencer amb cables de ferro estirats per tractors.
El que es conserva en més bon estat és la torre d’homenatge, de planta circular i dos pisos, d’uns 8 m d’alçada i porta d’accés al primer pis. Hi té adossada una cambra rectangular, amb espitlleres, que era coberta amb volta de pedra (es veu l’arrencada de la volta), i que també deuria tenir dues plantes. A l’altre cantó hi ha restes d’altres estances i murs defensius, que assoleixen en alguns punts els 10 m.
Sant Martí Sacalm
Coneguda antigament com Sant Martí de Cantallops (Cantalupis), està documentada des de l’any 1197. Dels primitiu edifici romànic en resten alguns vestigis de mur al costat de la rectoria que hi té adossada. El temple, però, va ser reconstruït al segle XVII i se’n va canviar l’orientació original. Posteriorment ha sofert diverses reformes. La façana principal té porta de llinda monolítica (amb la data de 1786), fornícula i ull de bou. Al seu costat hi ha el campanar de torre. Davant la porta de l’església hi ha el petit cementiri.
L’església de Sant Martí presideix l’esplèndida vall de Fornils, un altiplà de gran bellesa, dominat pels cingles de Collsacabra, on encara hi ha alguna masia activa o reconvertida en segona residència, i diverses restes de masos abandonats.
Santuari de la Mare de Déu del Far
Encimbellat dalt d’un espadat, entre les comarques de la Selva i la Garrotxa, està documentat des de l’any 1269. La construcció original va ser destruïda pels terratrèmols de 1428 i reconstruïda poc després. Consta d’una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada. S’hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu, d’alabastre, del segle XV. Al segle XVII s’hi van fer reformes que van alterar-ne l’aspecte exterior. D’aquella època és la façana, amb portal de llinda monolítica, fornícula i ull de bou i una de les capelles laterals (l’altra és de 1884). Té una presència dominant el campanar de torre, construït l’any 1720, que va ser afectat per un llamp l’any 1754.
El conjunt va ser restaurat i rehabilitat l’any 1970.
Al costat de l’església hi ha l’hostatgeria. L’interior de l’antiga cisterna, davant l’església, va ser adaptat l’any 1999 com a capella per a les ofrenes.
Són impressionants les panoràmiques que es poden contemplar des del mirador.
Festes i tradicions
El primer cap de setmana d’octubre se celebra la festa major, amb sopar i ball el dissabte al vespre i arrossada el diumenge. Té molta anomenada l’aplec que té lloc l’1 de maig al santuari de la Mare de Déu del Coll, situat al límit amb el municipi d’Osor.